Fa poques setmanes vaig trobar pel carrer de Sant Jaume una exalumna meva que feia cert temps que no havia vist. Em volgué contar algunes de les coses que fa i va explicar-me que, en ocasions, s´ha vist obligada a fer un o altre informe psicotècnic. Ha estudiat amb profunditat el problema que descompensava aquell nin o aquella nina i, finalment, n´ha redactat un protocol a fi que sigui útil tant als professors com als pares pel que respecte a les estratègies a seguir de cara a la recuperació o la millora de les seves capacitats.
- Faig els informes amb molt de mirament -em diu-, sospesant les paraules i els seus significats. Sé que no existeixen dues paraules que puguin dir el mateix, que cada mot conté una significació pròpia. Per això tinc molt de repar a l´hora d´escriure. Vaig tenir un professor que ens deia sempre: No hi ha sinònims, perquè no existeixen dues paraules que signifiquin la mateixa cosa.
L´he mirada de primcompte i li he dit:
- Aquest professor t´enganyava com a una xinesa.
- Per què? Si ho observes amb deteniment, veuràs que no hi ha ni una sola paraula igual a una altra. Cada una té el seu propi matís, el seu significat estricte.
- No ho creguis -li he dit-. Totes les paraules signifiquen el mateix, segons qui en fa ús. Hi ha persones que tant fa que et parlin d´amor com que et parlin del temps, sempre diuen el mateix.
Posarem un exemple: Hi ha gent que si et diu "fill de puta", és el mateix que si et digués "àngel de Déu", i a l´enrevés. Pel que fa el cas, tant té que et diguin una cosa com l´altra. Paga la pena saber que tot allò que diem és autobiogràfic. I, per tant, ens retrata, perquè no hi ha cap paraula que neixi del no-res. I, sigui el que sigui allò que diem, es tracta sempre d´una versió de la nostra vida. Es tracta sempre d´una petita autobiografia. Encara que no ho sembli, ens definim contínuament a través de les paraules. En el fons, sempre parlam de nosaltres mateixos. Per això tant té que diguem una cosa com l´altra. Pots dir les paraules més belles o les més fosques: és la mateixa cosa. Només de veure-les, hi ha persones de les quals ja saps el significat d´allò que diran, encara que et diguin les coses més engrescadores. Sovint només amb un gest podem dissenyar el sentit d´allò que anam a dir.
Lewis Carrol coneixia els secrets que s´amaguen rere les paraules. Per això Alícia, aquell infant terrible que un dia decidí seguir un conill blanc pels laberints obscurs de la imaginació, s´agradava de jugar amb els mots i de recórrer els estranys significats que els acompanyen. Alícia s´espanta de veure que les paraules no posseeixen el mateix significat segons qui els usa, que l´oruga s´entossudeixi que les paraules signifiquin el que ella vol...
El poder dóna significat a cada mot. Per això crec en l´eficàcia de la poesia i en l´art dels poetes: capaços de retornar-nos el nom de cada cosa, els més bells significats de les paraules, lluny de la contaminació i de l´ús pervers. Però Alícia somnia amb un món on les paraules no tinguin coses. Un món de paraules noves rere les quals puguem reinventar la vida. Com el Déu de l´Escriptura. Primer és la paraula incontaminada i clara. Després vindrà el món. Llavors, els homes que només sabran parlar de si mateixos.
