Un altre partit fora camp i una nova, però relativa, decepció. S’ha tornat a demostrar que el Mallorca no sap atacar ni crear el més mínim perill a l’àrea contrària, sobretot quan té el marcador en contra. Ha passat en els tres darrers desplaçaments, en què l’equip ha sortit molt poc concentrat i ho ha estat gairebé tota la primera part, quan sol pagar-ne les conseqüències. A Cadis no va ser una excepció i veiérem la pitjor cara dels mallorquinistes a l’hora de construir qualque jugada que ens pogués fer pensar en un empat, cosa que no va succeir i que, vist com anaren les coses, ningú no esperava.
Javier Aguirre ho va intentar de totes maneres: canviant el sistema, substituint posicions i esgotant tots els recursos que tenia a disposició. Però els jugadors són els que són, hi posen totes les ganes i l’interès, però no hi arriben. Ells volen, però no poden, perquè no en saben més. Aquesta i no una altra és la realitat d’un equip i d’algun jugador; Muriqi, per exemple, que es mostrà molt espès. L’internacional Kosovar travessa un mal moment i constantment el veiem frustrat, entre altres coses perquè li arriben molt poques pilotes en condicions de ser jugades. Ahir no va ser una excepció, i tampoc no el va ajudar la poca aportació del reaparegut Kang In Lee, que no va connectar en cap moment amb ell.
El Mallorca podrà excusar-se amb el VAR i amb el penal que li assenyalaren, però és inexcusable que al minut deu ja perdia per un a zero i per culpa de la poca intensitat amb què ja hem comentat que arranca els partits. És evident que no és un bon resultat davant un rival directe, a qui el Mallorca li haurà fet un favor a la classificació. I tampoc no ho és per rebre el pròxim rival que ha de venir per Son Moix. Aquell que va vestit de blanc, que sempre, o gairebé sempre, guanya i que nom Reial Madrid. Serà diumenge també a l’hora de dinar, a les dues.
