Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

A darrers de juliol, una hora menys de sol

Avui, revetlla de Sant Jaume, ballaran els cossiers a Algaida. B.RAMON

Avui és santa Cristina

El nom deriva de christianus, de Crist. També es pot interpretar com “la que té el pensament clar” o “la que segueix Déu”. Aquest nom es popularitzà arran de les Croades. Santa Cristina va néixer a Itàlia; el llegendari la confon amb santa Cristina de Tir, l’existència de la qual no és segura. La iconografía la representa amb fletxes, aguantant una pedra de molí, amb serps. Es va fer cristiana en secret i, en ser descoberta pel seu pare, la va lliurar al jutge Julià, el qual va ordenar que li tallassin els pits, però, segons la llegenda, no va sortir-ne sang, sinó llet. Llavors va ordenar que li tallassin la llengua, però encara va seguir xerrant. Va morir assassinada amb tres fletxes al seu cos. 

Sant Jaume (25) 

Apòstol que, segons la tradició va venir a evangelitzar Hispània. Va morir degollat a Jerusalem per ordre d’Herodes; els deixebles varen recollir-ne el cos i s’embarcaren –un 25 de juliol, d’aquí la seva diada- en una nau sense timó que providencialment els conduí a la fi del món, a Finisterre (Galícia). Allà, el seu sepulcre és visitat per pelegrins d’arreu d’Europa i del món, hi acudeixen guiats per la nebulosa o galàxia d’estrelles anomenada “Camí de sant Jaume” –que tant coneix el nostre amic i expert Lluc Mas!-. Sant Jaume de Galícia –o de Compostel·la- és, junt amb Roma i Terra Santa, un dels tres principals llocs de pelegrinatge de la Cristiandat. És un sant transportador d’ànimes al Cel, com sant Miquel i sant Jordi –el cavall blanc fou, en l’Europa precristiana, emissari dels difunts-; la majoria de llegendes dels seus miracles són per salvar l’ànima dels seus devots de la mort. Avui surten els cossiers a Algaida. Festa grossa a Manacor, Binissalem i Alcúdia, d’on és patró. 

Santa Anna (26) 

Era la mare de Maria i, per tant, la padrina de Jesús. Segons la tradició, santa Anna es va casar tres vegades i de cada matrimoni va tenir una filla. Per aquesta raó se l’havia considerat la protectora dels casats i el dia d’avui se celebraven molts casaments. La tenien per patrona les puntaires de la costa perquè, segons la tradició, va ser la primera que va fer puntes de coixí i la que en va ensenyar a fer a la seva filla, la Mare de Déu. Santa Anna és la figura cristiana de la padrina, de l’àvia. La tradició oral sol ser patrimoni de la dona, de la padrina –dona i vella-: rondalles, cançons, refranys, moixaines, el culte familiar entorn de la llar... Recorda antigues situacions matriarcals. 

Santa Marta (29) 

Era germana de Llàtzer i de Maria Magdalena. Va acollir a ca seva Jesús quan anava a Betània i va servir el leprós del sant sopar. Per aquesta raó, santa Marta era patrona dels hostalers i de les minyones. Els caminants, pelegrins i viatgers la invocaven perquè els fes trobar bona posada i els guardàs d’anar a parar a cap hostal de fos cau de lladres: “Santa Marta venerada/ feis-me trobar posada honrada!” 

Creences

El nom de Marta significa –en arameu- “senyora”. En els Evangelis se cita Marta en tres passatges: en la resurrecció del seu germà Llàtzer; en l’episodi de la invitació a ca seva, quan la seva germana Maria es va quedar a escoltar la paraula de Jesús; i a Betània, quan a sis dies de la Passió, Jesús fou honrat a ca seva per la seva germana Maria, que li tirà el perfum als seus peus. Però hi ha altres escrits considerats apòcrifs i més tardans: segons la tradició medieval, Marta, amb Maria i Llàtzer, varen evangelitzar Provença. És curiós que per a l’elecció dels seus atributs l’art ha fet referència a les llegendes apòcrifes.

Sabíeu que...?

Les panses aporten un concentrat que revitalitza l’organisme; a més, el seu alt contingut de ferro ajuda a combatre l’ansietat; a la seva excel·lent combinació de nutrients només hi manca la vitamina C, que desapareix quan s’asseca el raïm. 

Pels seus hàbits nocturns, els mussols han anat sempre envoltats de mites, misteris, pors i llegendes; al seu vol silenciós i a la seva mirada inquietant se’ls hi ha associat característiques tan contradictòries com ara la saviesa i la malastrugança.

Convé fer la collita de l’hort al matí, qual el sol no és gaire fort. Carabassons, pebres, albergínies, cebes, mongeta, prunes, albercocs... Ho guardam en lloc fresc.

Una punta de sal potencia el gust del meló i la síndria. Per cert, el meló es pot servir amb unes fulles de menta.

Els eriçons de mar s’alimenten d’algues i altres vegetals marins incrustats a les roques. Curiosament tenen la boca a sota i l’anus a la part superior.

El perfum de les herbes i de les flors és el record de la seva supervivència. Això ho va escriure Josep Pla, per fer veure que com més secada pateixen les plantes, més perfum regalen. En canvi, les plantes plenes d’aigua, sucs i saba no produeixen gaire perfum.

El Dr. Carles Amengual ens diu: “A dins una carritxera / vaig trobar un regueró / i va estar tot ple d’amor /d’aquella tan vertadera”. El càrritx és una de les plantes més característiques de la garriga. La trobam des del nivell de la mar fins als costers de muntanya. S’emprava per fer estores, cordes, cobertissos de barraca i para-sols de platja, vencills per fermar les garbes i menjar per al bestiar. En els carritxars –tal vegada abans colonitzats per boscos-, hi conviuen aritja, romaní, eufòrbies, ullastres i mata. 

”Jo no puc bufar al vent, però puc hissar la vela per tenir el vaixell preparat per quan bufi el vent” (E.F. Schumacher, economista anglès, 1911-1977)

Compartir el artículo

stats