Avui és santa Rita
Hipocorístic de Margalida. Se la representa vestida amb l’hàbit dels agustins; una espina al front; unes roses i un eixam d’abelles. Era una dona obedient, massa: per obediència no va seguir la vocació religiosa i per obediència es va casar molt jove amb un canalla que la maltractava. Ella aguantava i callava, fins que en poc temps es va quedar sense pares, sense espòs i, encara, s’havia de quedar sense fills. Com que havia perdut tots els lligams amb el món, va entrar al monestir de les agustines i allà va poder continuar fent el que més sabia: obeir. Fins que un dia, resant davant el crucifix, va sentir una fiblada al front, va tocar-se’l i era una espina de la corona de Crist que se li havia anat a clavar. Tot d’una una gran llaga purulenta i una fortor pestilent, fet que va provocar que fos segregada de les altres germanes fins a la mort. La tenien per patrona els treballadors de la carn i del peix, i era venerada per les floristes; les dones fadrines, ja granadetes, que volien casar-se acudien a la santa com advocada dels impossibles. També és la patrona dels funcionaris de l’Administració local, és a dir, dels que treballen als ajuntaments. És venerada a l’església dels Socors, a Palma, i al convent dels Agustins, a Felanitx. A Sant Joan, a la capella de la Mare de Déu del Carme, hi ha una estàtua seva. El papa Lleó XIII la canonitzà l’any 1900.
Ascensió del Senyor (26)
Se celebra al diumenge setè de Pasqua, una vegada complits els quaranta dies després de la resurrecció, amb el simbolisme de la quarantena. Després que Jesús s’aparegué als deixebles pujà al cel: aquest esdeveniment assenyala la transició entre la glòria de Crist ressuscitat i la de Crist exaltat a la dreta del Pare. Se celebra, també, la possibilitat que la humanitat entri al Regne de Déu, com tantes vegades ho anuncià Jesús. D’aquesta manera, l’ascensió del Senyor s’integra en el Misteri de l’Encarnació, i els cristians esperen «el seu retorn, Senyor Jesús», com es diu després de la consagració en la missa.
Entra la lluna vella
Pel maig la terra està en saba. Convé estanyadar o llevar els rebordalls dels arbres fruiters perquè no prenguin la saba als fruits. És el mes de la tosa («Pel maig, a tondre me’n vaig»). Ara la llana no val res, però un temps, si es volia fer un matalàs de llana, o per filar, s’havia de rentar amb lluna vella, amb lleixiu de cendra de clovella d’ametlla i amb aigua tèbia perquè no s’escaldàs. Es recomana deixar-les en dejú dotze hores abans de la tosa per tal de disminuir els trastorns digestius. Hi ha moltes dites i refranys: «Tondre sense estisores»; «El bon pastor sense escorxar, ton»; «Qui no ho vol pelut que s’ho tongui»; «Anar per tondre i tornar tos». Fins i tot una endevinalla: «Des meu vestit se vesteixen/ també som bo per menjar,/ petits i grans me passegen/ per sa muntanya i es pla». Podem collir la camamil·la, i l’herba cossiada, per assecar. Les orenetes arriben per aquest temps i les segueixen les falcies que, com les orenetes, fan els nius de fang a les parets. Després arriben les tórtores. A l’hort, encara som a temps de trasplantar petúnies, roses místiques, clavells de moro, alfabegueres; també es poden fer esqueixos de cactus. També aquest és el moment més florit de l’any i quan les flors són més plenes de nèctar. Les abelles ho saben i és quan treballen més i millor; la mel de maig és la més bona de l’any i la més beneficiosa per a la nostra salut: «Maig corrent, la mel rossa com l’or, blanca com l’argent».
Sant Felip Neri (26)
Sant Felip Neri va morir a Roma –el qual n’és el patró- el 26 de maig de 1565; és el fundador de la Congregació de l’Oratori. No va acceptar el nomenament de cardenal. A Palma existeix un carrer, un col·legi i una església que duen el seu nom. La fundació de l’església i el convent de Palma data dels anys posteriors a la conquesta (1229), quan Constança d’Aragó va fer unes donacions a l’Orde Trinitari. La Congregació de l’Oratori, societat clerical de dret pontifici, sense dret a vot, fou fundada l’any 1564 a Roma per sant Felip Neri i aprovada pel papa Gregori XIII el 1575.
Sabíeu que...?
Avui és el Dia de la Diversitat Biològica. Comença la Setmana Internacional de Solidaritat amb els Pobles dels Territoris No Autònoms. Dilluns (23) és el Dia Mundial de la Tortuga. Dimarts (24) és el Dia Europeu de les Aus i Parcs Naturals. Dimecres (25) és el Dia de la Solidaritat; també el Dia de l’Àfrica; i el Dia de l’Orgull Friki. Divendres (27) és el Dia de la Societat de la Informació. Dissabte (28) és el Dia de la Nutrició; i el Dia Internacional del Joc.
Andreu Ferrer ens deixa uns refranys referits a la vida espiritual: «Els adagis venen darrere els Evangelis», «Qui a Déu té, no res a mester», «Preguem, preguem, que en el Cel sempre hi ha un àngel que diu amén», «Quan hi ha pels camps, hi ha pels sants», «Predica, frare, més ne faré ara».
El mestre Eckhart va ser un monjo savi, que va ser acusat d’heretge per l’Església. Ell pensava que Déu va crear el món, buidant-se, i escampant-se per l’univers. Per això deia que en cadascú de nosaltres hi ha una part de Déu, i cada persona és un temple
El Dr. Carles Amengual ens diu que l’arròs és un gran aliment –però «molt d’arròs fa el ventre gros»-, preferiblement integral. Hi ha diverses maneres de cuinar-lo: sec, clar, engrogat, blanc, brut, a banda, a la marinera, amb llet... A Manacor, «l’arròs i aixeca’t», és un plat d’arròs amb tallades, sense darreria. A Menorca, l’arròs amb busques no té ni carn ni peix. L’aigua d’arròs és útil com a demulcent, en febres, diarrees, inflamacions intestinals i urinàries.
«Als éssers estimats dona’ls ales per volar, arrels per tornar i raons per quedar-se» (Dalai Lama).
