Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular | Calor per Sant Miquel, calor de gel

Comença l’octubre. Es quan maduren les magranes.

Avui és sant Cosme i sant Damià

El nom de Cosme significa guarnit, ben presentat; Damià, domador. Aquests sants han estat, juntament amb sant Lluc, patrons dels metges catòlics. A l’Orient els anomenen «els no cobradors», perquè exercien la medicina sense cobrar res als pacients pobres. Eren germans bessons, nascuts a l’Aràbia al segle tercer. Van dedicar-se a la medicina i van arribar a ser metges de gran renom. La gent els estimava molt i eren considerats com a vertaders benefactors dels pobres. Lisies, governador de Cilícia, molest perquè aquests dos germans propagaven la religió de Jesús, tractà inútilment que deixassin de predicar, i com no ho va aconseguir, manà llançar-los al mar. Però una ona gegantina va tornar-los sans i estalvis a la vorera. Manà, llavors, cremar-los vius, però les flames no van tocar-los sinó que van cremar els botxins pagans que els volien turmentar. Finalment, el mandatari manà que els tallassin el cap. I succeí llavors que al costat de la tomba de Cosme i Damià, van començar a obrar-se curacions miraculoses. L'emperador Justinià de Constantinoble, en una gravíssima malaltia, va encomanar-se a aquests dos sants màrtirs i va ser guarit inexplicablement. A Constantinoble, van aixecar dos grans temples en honor d'aquests famosos màrtirs, i a Roma els van construir una basílica amb bells mosaics. Són els patrons de Pina.

Sant Miquel (29)

Se celebrava pel maig i pel setembre commemorant amb això dues de les aparicions de l’arcàngel. Aquestes dues dates (8 de maig i 29 de setembre) han estat preses pel calendari tradicional com a dues fites d’un període clau: l’inici i el final dels treballs de l’estiu. Avui es commemora l’aparició de l’arcàngel al segle VIII a Mont-Saint-Michel (Normandia). És festa a Campanet, Calonge i Llucmajor. També se celebra sant Rafel i sant Gabriel, els altres arcàngels. Existeixen moltes oracions per demanar la protecció dels Arcàngels, com si reforçassin l’acompanyament dels àngels de la guarda. Era costum que tal dia com avui entrassin els nous amos, majorals i amitgers a les possessions per tal de començar la tasca de la sembra.

Creences

El seu nom és d’origen hebreu i significa «Qui com Déu?». És el protector dels comerciants, mestres d’armes i d’esgrima, dels adolescents, dels cecs, i era invocat per assolir una mort cristiana. El seu culte era només a Orient, però a finals del s. V es va difondre per Europa amb la seva aparició a la muntanya Gàrgano. És citat a la Bíblia en el Llibre de Daniel com el primer dels prínceps i guardians del poble d’Israel. En el Nou Testament se’l defineix com a arcàngel a la Carta de Judes, mentre que l’Apocalipsi ens representa sant Miquel lluitant amb els àngels contra el dimoni, i la iconografia medieval mostra l’arcàngel completament armat, com l’encarregat de pesar les ànimes, o bé brandant una espasa i trepitjant el dimoni. Aquestes imatges del sant com a guerrer celestial, o com a cabdill de totes les forces celestials i acompanyat per les corts d’àngels, feren que esdevingués molt popular, d’aquí que molts de pobles l’invocassin com a protector. Són les festes patronals de Calonge, i de Sant Miquel de Balansat (municipi de Sant Joan de Labritja). En el primer temple de Calonge (de 1801) ja hi havia un altar dedicat a l’arcàngel. Els goigs dedicats al sant diuen: «A Calonge feis estatge,/ fort Arcàngel del Senyor:/ dau-mos fe, dau-mos coratge,/ Sant Miquel, nostre patró». 

Sant Jeroni (30)

Diu la llegenda que mentre sant Jeroni feia vida eremítica, un corb li duia cada dia un bocí de pa; per això aquest sant era tengut pel patró dels corbs i la gent el reclamava per deslliurar-se’n. També el tenien per patró els filòsofs i gent d’estudi en general. En constituir-se el gremi dels llibreters, també prengueren a Sant Jeroni com a advocat.

Comença l’octubre

Com aquell qui no vol, l’estiu ja ha passat, la tardor ha entrat amb força amb l’equinocci. Aquest és un mes trist i pobre en festes. Ara bé, per la vida del món rural és un moment de vital importància: comença la sembra: “Quan l’octubre és arribat, sembra el sègol, l’ordi i el blat”. El dia primer (divendres) els nostres avantpassats encenien el braser, tant si feia fred com si no en feia. També era el dia d’estrenar la roba de la tardor. Les fulles cauen i va bé que facin saons. És un bon moment per arreglar els arbres que ja han fet l’esplet; també es poden sembrar arbres fruiters. Es cullen les garrofes i les figues tardanes; maduren les magranes, es cullen les nous, els codonys, les atzeroles, els gínjols i les nesples. Tot un nou món de sensacions per al paladar i per la vista que ens regala la naturalesa!

Sabíeu que...?

  • Avui és el Dia Europeu de les Llengües. Dilluns (27) és el Dia Mundial del turisme. Dimarts (28) és el Dia Mundial de la ràbia. Divendres (1) és el Dia Internacional de la Gent Gran; i el Dia Internacional dels sords. Dissabte (2) és el Dia Internacional de la No Violència.
  • «L’oli no és sant, però fa miracles». Una cullerada d’oli d’oliva en dejú va be contra l’estrenyiment.
  • Diable: es refereix per antonomàsia al príncep dels dimonis, personificació de l’esperit del mal. Hi ha locucions i refranys referits al diable. «Qui diables compra, diables ha de vendre», «A qui cerca lo dels altres, el diable li pren lo seu», «Guarda’t del diable quan resa», «Darrera la creu hi ha el diable», «Jo com tu i tu com jo: el diable va fer això» (dos dolents donen la culpa al diable), «Entre home i dona, el diable balla enmig», «No témer ni Déu ni el diable», «Hereu i ase, el diable no els treu de casa», «El diable quan tornà vell, es feu ermità» (persones amb un joventut no tan bona, a la vellesa fan pràctiques piadoses), «Secret de tres, del diable és», «Esser l’alvocat del diable» (el qui fila més prim i treu tots els emperons), «Estar posseït pel diable», «El diable no té pa i arma ca», «Dar que fer al diable», «Mira-ho si el diable té cara de porc» (estranyesa amb què es protesta per una cosa mal feta).
  • «L’experiència és una cosa meravellosa: ens permet reconèixer una errada cada vegada que la tornam a cometre» (F. Jones, escriptor britànic, s. XX)

Compartir el artículo

stats