Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular | Juny comená l'estiu: tot rui tot viu

Fruites, un món d’exquisits gustos

Avui és la Santíssima Trinitat

La Santíssima Trinitat és Déu: és una sola substància que existeix simultàniament en tres persones distintes: el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Per exemplificar la doctrina de la Santíssima Trinitat es va crear a l’Edat Mitjana un símbol que complia les regles de l’heràldica: l’Escut de la Trinitat. Consisteix en un cercle central, amb el nom de Déu, que s’enllaça amb tres cercles (Pare, Fill i Esperit Sant) amb barres en què es pot llegir «és i no és», per significar que són i no són la mateixa entitat. Aquests cercles formen un triangle, símbol tradicional de la divinitat. Cada vegada que feim el senyal de la Creu sobre el nostre cos recordam el misteri de la Santíssima Trinitat (front, pit i espatlla dreta i esquerra). 

Festa de la Visitació de Maria (31)  

A l’Evangeli de sant Lluc se’ns conta la visita de Maria a la seva cosina Isabel: quan l’àngel anuncià a Maria el misteri de l’Encarnació, li digué també que Isabel havia concebut un fill en la seva vellesa, i ja estava de sis mesos. Aquest dia es commemora, idò, la vista que feu la Verge Maria, embarassada de Jesús, a santa Isabel, embarassada de sant Joan Baptista. Quan Isabel la va veure li digué: «Beneïda siguis entre totes les dones perquè has complit allò que el Senyor et va manar. Qui som jo perquè la Mare del meu Salvador em visiti?» Per als cristians representa un exemple de servei i lliurament cap als altres, ja que prenen com a model la Verge Maria. És una de les festes marianes importants, ja que es considera el misteri de la Visitació com un preludi de la missió del Salvador.

Entra el juny

El nom d’aquest mes sembla que deriva de la deessa romana Juno. És el sisè mes en el calendari actual, quart per als antics romans. Durant aquest mes el sol passa de Gèminis a Cranc, començant l’estiu a l’hemisferi boreal i l’hivern a l’hemisferi austral. És el solstici d’estiu, quan la llum del sol té més durada sobre la terra, que fins aquest dia haurà anat augmentant. Té trenta dies. En el món mediterrani, basat en els cultius cerealistes, el juny marca un dels moments més importants de l’any, ja que és el temps de la sega del blat, el temps de les messes. Són també els darrers dies de la primavera -el 21 d’aquest mes entra l’estiu- i tot mostra la joia i l’alegria per la proximitat d’una bonança que, si es produeix, serà un bon senyal: “Juny brillant, any abundant”. La verdor del camp ja ha tornat grogor, or de les espigues de blat esponerós, que serveix per alimentar i sustentar, el “menjar sagrat”, d’allò que ve des del fons de la terra, des de la mort per donar vida, com una semblança màgica del que s’esdevé amb la nostra vida; per això hi havia una creença que el blat de les primeres espigues tenia virtut i es guardava per utilitzar-lo com a remei. A final de mes serà la plena dels albercocs, prunes i cireres, les fruites més saboroses de l’estiu, i les peres de sant Joan, i les primeres figues, «Per sant Pere enrevolten la figuera», i si ve bé, els melicotons i les maduixes. Tot un món d’exquisits gustos per al paladar i per la vista! 

Hem entrat en lluna plena

Si voleu fer empelts de garrover els heu de lligar fluix, en canvi els d’olivera s’estrenyen ben fort. Pensau a vigilar els empelts, ja que basta un caragol per fer-los mal bé; si escampau una mica de sulfat de ferro al voltant de l’arbre no hi pujaran, o cendra eixuta, o arena. Ja podem començar a preparar les herbes, dolces i seques, per beure pel sequer. Podeu collir fulles de camamil·la i d’herba cossiada. Al jardí és un goig veure els geranis ja florits, els rosers, les petúnies, els ibiscus, les clavellines, les malves pensamenteres, les hortènsies. El sol dona energia i força a tots els vegetals.

Les fonts

Es creia que els mesos de maig i juny, les fonts tenien poders curatius i màgics, ja que era quan estaven més plenes d’aigua -el so de l’aigua sempre és alegre i festiu-. Hi ha certes creences populars que manifesten un gran respecte per l’aigua de les fonts i que, en el fons, amaguen un cert culte als seus genis. Es creu que qui escup o orina en una font es condemna; i que qui es renta els peus o les parts íntimes en una font considerada com a remeiera no tan sols no es guareix, sinó que li surt mal a les parts banyades. També es creu que els estimats que es fan una besada davant una font no s’arriben a casar; i que a certes fonts, s’hi ha de tirar una pedreta o una moneda després de beure’n l’aigua perquè aquesta tengui els efectes propiciadors desitjats.

Sabíeu que...? 

  • Avui és sant Ferran, patró dels governants; fou canonitzat pel papa Clement X, l’any 1671 quan regnava a Espanya Carles II.
  • Dilluns (31) és el Dia Mundial sense tabac. Dimarts (1) és el Dia Mundial de l’esterilitat. Dijous (3) és el Dia dels Donants d’Òrgans. Divendres (4) és el Dia dels Nins Víctimes de l’Agressió. Dissabte (5) és el Dia Mundial del Medi Ambient.
  • Nicolau Pons Llinàs ens va regalar uns reculls de refranys i expressions religioses que moltes persones hem sentit i, fins i tot, hem dit, perquè formaven part d’una manera de veure i entendre les relacions i els valors que tothom respectava. “Déu sap què fa, i no pot errar”: quantes vegades no hem sentit a dir que “si fos ver que hi hagués un Déu, això no passaria”, i no entenem per què l’Ésser magnànim pot consentir segons quines actuacions o situacions; aquest refrany ens diu que Déu sap el que fa i no ens podem rebel·lar contra Ell, ja que només Ell coneix l’esdevenir; per reblar el clau, aquest altre refrany ho exemplifica: “Allò que Déu fa, bèsties no ho han de judicar”. “En el cel sempre hi ha lloc”, és a dir: si tu vols, si et penedeixes d’allò que no has fet bé i fas penitència, podràs entrar al cel, perquè “el cel no està fet per posar-hi palla”. És l’esperança dels humans per després de la mort.
  • Els lliris agafen el nom de la deessa grega Iris, que feia de missatgera, duent encàrrecs amunt i avall de l’Arc de Sant Martí.
  • “Moltes persones es perden les petites alegries mentre esperen els moments de felicitat” (Pearl S. Buck).

Fruites, un món d’exquisits gustos

A final de mes serà la plena dels albercocs, prunes i cireres, les fruites més saboroses de l’estiu, i les peres de sant Joan, i les primeres figues [ja es diu: «Per sant Pere enrevolten la figuera»] i si ve bé, els melicotons i les maduixes. Tot un món d’exquisits gustos per al paladar i per la vista! 

Compartir el artículo

stats