Costumari popular | Un llibre, una rosa i... felicitat!

Sant Jordi (23)

El seu nom, en grec, significa “agricultor”; va viure entre els segles III i IV a Líbia. És el protector dels arquers, cavallers, militars, mestres d’esgrima, scouts. És patró de molts països: Anglaterra, Grècia, Portugal, Lituània, Rússia, Sèrbia, Bòsnia, Suècia, Catalunya... i gairebé dels japonesos, els quals, també, tenen el costum de regalar-se roses i llibres el 23 d’abril. Curiosament no va néixer en cap d’aquestes terres, sinó a la Capadòcia, una regió de geologia capriciosa i relleus fàl·lics, de darrere dels quals mai no se sap si sortirà un sàtir o un barrufet. Un bon dia, però, en va sortir un oficial igualment envoltat de llegendes fantàstiques. Tot és excessiu, en aquest sant.

La llegenda

La llegenda de la princesa i el drac, segons una tradició, prové d’una imatge de l’emperador Constantí que es va fer pintar amb un drac (enemic del gènere humà) als peus traspassat per sagetes; una altra el relacionen amb un déu egipci -Horus- representat sovint en acte de traspassar un cocodril; una altra, encara, diu que l’explicació es troba a Hispània, on en temps de Dioclecià (que és quan es data la mort de sant Jordi) un governador, de nom Dacià, era tan cruel amb els cristians que es va guanyar el sobrenom de “Drac dels Abismes”. Se li atribueix la resurrecció de desset persones que havien mort -però, ai!, quatre-cents seixanta anys abans. Els ordes que es trobaven sota la seva protecció eren: el de la Calatrava; l’anglès de la Garrotera -amb el seu lema d’honor escrit en una lligacama-; i el Teutònic. El seu suplici fou espantós: seixanta claus al cap; tres dies arrebossat amb calç; un llit de ferro roent; un dia ficat en una torradora en forma de toro; un rodet de pedra aplanant-li el cap... Tot això abans de tallar-li el cap. Aquest cap és l’única prova que es té: a Venècia, a sant Giorgio Maggiore, en un armari, es va trobar un crani amb una cinta daurada i una inscripció grega que confirmava la pertinença d’aquell cap a sant Jordi.

La rosa i el llibre

La tradició diu que avui es regala una rosa a la persona estimada. Aquest costum arranca al segle XVII, a partir d’una fira de roses, anomenada fira dels enamorats. El costum del llibre és més recent i es fa coincidir amb el dia de la mort de Cervantes. Tanmateix, nosaltres, des d’aquestes línies sempre hem procurat que la festa del llibre -amb rosa o sense- no sigui “una flor de primavera”, sinó que sembrem cada dia el nostre esperit de garbes de roses amb la lectura, amb l’exercici mental de descobrir, inventar, imaginar, gaudir, viatjar, experimentar... esdevenir una persona, senzillament, més feliç. Voldríem que totes les persones s’apassionassin amb els llibres, amb la lectura; segurament el món aniria molt millor...

La lluna i les Constel.lacions

Ja l’any 1924, Rudolf Steiner, pare de l’antroposofia i creador del concepte de l’agricultura biodinàmica, sintetitzà les lleis relatives a la Lluna davant les Constel·lacions. Quan la lluna es troba davant la Constel·lació de Foc (Àries, Lleó o Sagitari), l’activitat de les plantes se centra bàsicament en l’elaboració de fruits i llavors; són bones dates per estimular la producció (treball i sembra) de tot tipus de cereals, fruites i llegums. Quan es troba davant una Constel·lació Terra (Taure, Verge o Capricorni), la planta privilegia les arrels i l’escorça; és el moment d’ocupar-se de pastanagues, patates, espàrrecs, apis i altres hortalisses que creixen sota terra. Davant la Constel·lació d’Aire (Bessons, Balança o Aquari), les flors agafen el relleu de l’activitat prioritària; són dies òptims per treball hortalisses de flor: coliflors, carxofes... I quan la Lluna es troba davant la Constel·lació d’Aigua (Cranc, Escorpí o Peixos), l’activitat de la planta afavoreix les fulles; és un bon moment per desenvolupar els òrgans foliars dels enciams, espinacs, bledes, etc. És per aquest motiu que miram la Lluna a l’hora de treballar la terra, les plantes i els arbres.

Sabíeu que...?

Avui és sant Perfecte. Fou prevere i màrtir a Còrdova i va morir el 850. Fou empresonat i després degollat pels sarraïns, per haver combatut la doctrina de Mahoma i confessat amb fermesa la seua fe en Crist. 

Avui és el Dia europeu dels drets dels pacients. Dilluns (19) és el Dia de la llengua xinesa. Dijous (22) és el Dia Internacional de la Terra. Divendres (23) és el Dia Mundial del Llibre i de la llengua anglesa. Dissabte (24) és el Dia nacional de la fibrosi quística.

L’expressió «Salvar-se pels pèls» significa evitar una situació complicada per molt poc, lliurar-se d'algun dany en l'últim moment. El seu origen el trobam en el fet que en temps passats, per enrolar-se en l'ofici de mariner no era necessari saber nedar, fos quin fos el càrrec. Entre la tripulació, era habitual recomanar als més nous novells que es deixassin créixer una llarga cabellera perquè, en cas de caure per la borda, fossin més visibles en l'onatge i, d'aquesta manera, tenguessin més possibilitats de ser rescatats . De fet, la llarga cabellera era el millor agafador per treure de l'aigua a algú que s'estava ofegant, ja que la roba sol esquinçar-se i la pell humida resulta relliscosa. Per això, fins i tot els que sabien nedar preferien tenir els cabells ben llargs.

L’expressió «Amb tots els ets i uts», significa amb tots els detalls, sense faltar-hi res. Cal cercar-ne l’origen en les conjuncions llatines et (conjunció «i») i ut (conjunció «donat que»), que sovint sortien en els documents formals medievals encapçalant paràgrafs (amb una lletra capital especialment acurada). Es considerava que era un escrit complet si tenia tots els ‘ets’ i els ‘uts’ perfectament col·locats i detallats.

Un llibre recomanat: «Aür! Versos de l’antigor», cançons llombarderes recopilades per Mn. Clar a finals del s. XIX, transcrites i estudiades per Cosme Aguiló i Sebastià A. Adrover (El Gall Editor); és una joia que paga la pena llegir, conèixer i gaudir. Enhorabona!

«Qui amenaça el món no són les males persones sinó aquells que permeten la maldat». (Albert Einstein).

Una tradició arrelada des del segle XVII

La tradició diu que el dia de Sant Jordi es regala una rosa a la persona estimada. Aquest costum arranca al segle XVII, a partir d’una fira de roses anomenada fira dels enamorats. El costum del llibre és més recent i es fa coincidir amb el dia de la mort de Cervantes.

Suscríbete para seguir leyendo