Avui és Pasqua
Des d’un punt de vista cristià, Pasqua simbolitza la redempció de la humanitat pel sacrifici de Jesús en la creu. Ara bé, el costumari pasqual és ple de referències que recorden el seu origen agrari, on es festejava l’arribada de les flors, les quals asseguraven els fruits i les collites properes. Les sortides al camp, tan típiques d’aquests dies, per celebrar els pancaritats i els àpats col·lectius, en són una bona prova. La festa de Pasqua és antiquíssima (començament del s. II) i la celebren molts de pobles arreu del món. A la litúrgia cristiana, la Pasqua ocupa un lloc central, de tal manera que l’any litúrgic es pot dividir en dos grans cicles: Pasqua i Nadal. L’estreta connexió entre les Pasqües jueva i cristiana ve confirmada pel fet que per establir la cristiana es tenguin en compte els mesos lunars, tal com feien els jueus. La Pasqua va ser la primera festa adoptada pels primitius cristians i abans havia estat celebrada amb molta intensitat; fins i tot per Pasqua s’havien alliberat esclaus i indultat presos. “Fer cara de Pasqua” és fer cara d’alegria, de satisfacció. I se celebra la processó de l’Encontre a tots els pobles de Mallorca, ja que la gent no podia comportar que Jesús ressuscitat veiés primer altra persona que no fos la seva Mare en aquests moments tan importants. I també es menja el frit, i les panades, i els crespells i els rubiols, i les formatjades a Pollença i Menorca, i el flaó a Eivissa. Avui és un dels dies més alegres de tot el calendari, i això es nota en la manera de viure’l i de relacionar-se.
Les panades
Possiblement hi hagi tantes receptes de panades com famílies a Mallorca però, bàsicament, la massa s’ha d’elaborar amb farina fluixa, saïm i ou. Altres ingredients que, segons les receptes, hi entren o no, són el suc de taronja, l’oli i l’aigua. Si a la massa, s’hi afegeix sucre, s’obtenen les panades dolces. La pasta s’elabora amb farina, saïm i oli d’oliva. Se li dona forma de cassoleta rodona, de parets baixes i fines. És coberta amb pasta amb forma de tapadora, que s’ajusta a les parets de la cassoleta mitjançant pessics. També s’usen com a ingredients vermells d’ou, pebre bo i sal. A Palma és tradicional la varietat de pasta dolça, que es fa amb sucre i suc de taronja o llet. La panada tradicional de Pasqua es farceix amb carn d’anyell i petits daus de xulla i de sobrassada. Preferentment s’usa carn de cuixa d’anyell. Es poden farcir de peix (mussola), verdura (faves tendres, pèsols, carxofes i grell) i d’altres carns a l’abast com conill, porcella, pollastre o una barreja d’aquestes carns. Però per a Pasqua, panades de xot. El xot era la carn típica de Pasqua i a moltes cases compraven un xot per fer les panades i les menges pròpies del període. A partir del Dissabte Sant era quan la gent feia les panades. El Diumenge de Pasqua o Resurrecció, després de l’ofici i de la processó de l’Encontrada, era típic anar cap a cases a berenar de frit de Pasqua, que és el frit que du fonoll, faves, grells i pèsols.
Una cuina «dolça»
Per Pasqua la cuina mallorquina fa, a més de panades, dos productes també propis d’aquests dies: els crespells i els rubiols. La pasta d’aquests pastissos és la mateixa que la de les panades, si bé el crespell embolcalla confitura o brossat. Els crespells adopten formes d’estrella de cinc, sis o més puntes i d’altres dibuixos senzills. Aquestes dates també es fan els rubiols. Es tracta d’unes peces fetes de farina fina, pastades amb oli, saïm i ou i estan doblegades amb forma semicircular, que van farcides de brossat, de confitura de cabell d’àngel... Els crespells són unes galetes en forma de cor, d’estel, de peix... Tot i que la gastronomia dolça no s’atura aquí, sinó que hi ha molts altres tipus de coques que es feien a diferents pobles. Un altre dels plats característics de Pasqua d’un temps eren els flaons. Aquests dolços varen ser citats inclús per Ramon Llull al Blanquerna. Però el mateix pare Ginard destacava que, ja als anys 50, aquesta tradició s’havia perdut i que la gent es dedicava a fer rubiols, panades i a berenar de frit.
Els pancaritats, més restringits
Com una continuació d’aquesta festa comunitària, al llarg de tota la setmana se celebraran els “pancaritats” en una contrada determinada de cada poble, amb les restriccions de la pandèmia. Les sortides al camp per celebrar un àpat col·lectiu constaten la importància de la naturalesa, dels vegetals, en aquestes celebracions. Alcúdia (cova de Sant Martí), Ariany, Petra, Sant Joan, Vilafranca (puig de Bonany), sa Pobla (Crestatx), Campanet (oratori de Sant Miquel), Felanitx (puig de Sant Salvador), Llubí (ermita del Sant Crist), Mancor (santuari de Santa Llúcia), Montuïri (puig de Sant Miquel, amb el “batle del Puig”, enguany, Josep Fiol, mestre Pep Barber), Algaida (santuari de la Marededéu de la Pau de Castellitx, Lloret de Vistalegre (ermita de Sant Francesc d’Assís, patró dels ecologistes, a sa Comuna), Inca (puig de Santa Magdalena), Llucmajor (santuari de Gràcia), etc.
Sabíeu que...?
Avui és el Dia Mundial de la lluita Antimines. Dimarts (6) és el Dia Mundial d’Esport pel desenvolupament i la Pau. Dimecres (7) és el Dia Mundial de la Salut. Dijous (8) és el Dia Mundial del poble gitano. Dissabte (19) és el Dia Mundial de l’homeopatia.
L’expressió «Cap de turc»: es denomina cap de turc una persona o grup de persones a qui s’atribueix la culpa d’alguna cosa de la qual no en són culpables. El seu origen el trobam en el període de les Croades. Els croats van lliurar batalles contra els turcs. L’odi que hi havia entre ambdós bàndols era tan gran, que per a un cristià tallar el cap a un turc era un premi. Quan ho aconseguien, els croats penjaven el cap en un pal de vaixell o l’enfilaven en una llança com a un trofeu i els soldats l’acusaven de tots els mals haguts i per haver.
L’expressió «A la babalà», significa sense pensar, sense posar-hi atenció. Prové directament de l’expressió àrab ‘alà bâb Al-lâh’, que literalment vol dir ‘sobre la porta de Déu’, on ‘bâb’ pren el sentit de ‘poder’, i d’aquí ‘en poder de Déu’, és a dir, ‘com Déu vol’.
