Va ser un fet que va venir de sorpresa. I que va caure només damunt el nostre redol de Llevant (Artà, Son Servera, Capdepera i Sant Llorenç), que, per més inri, va haver de ser incomunicat com una terra maleïda i que posava en perill la salut pública de tota la nostra illa. És a dir, tot un guirigai, com el que ens ha sortit aquests primers mesos de 2020 amb el coronavirus.
En efecte, aquest Llevant nostre, lluny sovint de les mirades i preocupacions dels habitants del costat, ara repentinament se posava com a punt principal cap a on tots els mallorquins miraven atents, ja que ara se jugava, a vida o mort, el futur de tot el territori illenc. És que tot aquest redol llevantí se sentia castigat per tots els déus del cel i de la terra i, mai com ara, sentia, o al manco podia sentir, aquest altre aïllament dels seus veïnats que poblaven la seva mateixa terra.
Això no obstant, aquesta desgràcia tocà el cor de tota Mallorca que amb les forces de la seguredat de l'Estat al capdavant, anaren de pressa a posar remei als infortunats mallorquins de l'altre cap illenc. S'acompleixen ara 200 anys d'aquell llamentable esdeveniment, però se'ns fa difícil concebre l'aldarull i la gran postració i depressió humana que suposaria en una tan estreta terra com la nostra aquest rebumbori social que de cop i volta la mort es posà a segar famílies, com si Déu, alçurat i encarat contra nosaltres, com un temps el faraó d'Egipte, llançant contra els israelites un revés tan mortal.
Podem pensar endemés, que aquesta pesta de 1820 va escabetxar llinatges, tradicions, folclore i documents de moltes families i pobles nostres, mallorquins de soca-rel, quedant sepultades entre l'ossamenta dels tocats i morts per la malaurada pesta. Basta fullejar les estadístiques que roden enguany -doble centenari de la pesta- una i altra vegada per les nostres xarxes mediàtiques. Són així: amb un poc més de tres mesos, 1.267 morts a Artà (prop d'un 35% de la població), 1.648 morts a Son Servera (un 63% de la població), Capdepera, un 9% de la població; a Sant Llorenç, un 1,3% de la població.
Es pot assenyalar que en el mateix segle XIX dos municipis ferits per la pesta (Son Servera i Capdepera) se separaren d'Artà. També Sant Llorenç deixà de pertànyer a Manacor. Aquestes separacions arribant encara l'altre segle XX donaren sort i ales als nous municipis que, trobant una mar tan exultant i bonica com tenen encara ara, pogueren rebre i conhortar tantes onades de turistes, que ja en el segle XXI segueixen encara arribant. Esperem que la tempesta Glòria hagi estat només una barrumbada estiuenca, caiguda impensadament durant l'hivern.
Avui en dia se'ns dona una idea -per exemple, la sida- de com davant els poders malèfics de la rebel natura, l'home queda anorreat i convertit en una dèbil criatura i com un infant desprotegit i ben fàcil de ser atacat i estropellat per depredadores menudències, com poden ser les bactèries o microbis.
No disposam d'espai per recordar i analitzar tota la tragèdia viscuda dia a dia durant aquests vuitanta dies que més o manco durà aquesta peripècia que començà a final de maig i durà fins a meitat de novembre. És a dir, es va abatre durant tota la temporada d'estiu que ajudà encara a afegir i sobreposar inclemències, plors, calors, discusions, desesperances, pors colectives, etc.
Només ens queda recordar que davant aquest soscaire humà tan horrible i temible i sofert amb valentia i resignació cristiana se'ns ofereixen dues postures a prendre:
Primera: oblidar, deixar-ho en banda, no somniar-ho, no mencionar-ho, dormir tranquil·lament.
Segona: recordar, admirar el temple dels nostres avantpassats, repassar les seves admirables virtuts humanes i cristianes davant un desastre tan cruel, exsecrable i inhumà. Contemplar la fortalesa i acceptació, sempre dèbil i escassa que jo hagi pogut demostrar davant desventures i contrarietats que m'han acompanyat en el meu viure diari.
Dins aquestes dues mocions o bandes, tots -persones, institucions, ajuntaments, consells insulars, governs, etc.- ens trobam.
Aquí cal esmentar el bon exemple que des de temps immemorials ens fa cada any l'ajuntament de Son Servera, reunint el poble al seu entorn i celebrant solemnement el record de la Pesta en el Llevant mallorquí, l'any 1820. Enguany, any 2020, fa 200 anys justs.
CONTENIDO_RELACIONADO
- La peste llegó con el estraperlo
FIN_CONTENIDO_RELACIONADO
