Novembre humit et farà ric

Entra el creixent (20). El dia ja s´ha escurçat molt -"no fa horabaixa!"-, i això feia que fessin llargues vetllades al voltant de la xemeneia, passaven el rosari i contaven rondalles; llavors torraven porquim -llonganissa, botifarró, xulla, panxeta, etc.- i un tassó de vi novell, i a jeure, que l´endemà s´havien d´aixecar de bon matí per aprofitar al màxim la claror.

És temps d´eixermar i fer voreres netes; temps d´exsecallar els ametllers i els garrofers i collir les darreres figues per al porc matancer que ja està a punt.

La tasca per excel·lència es feia a la muntanya: collir oliva. A la vinya és hora de sembrar ceps, i de trascolar el vi del cup a la bóta; s´havia de triar un dia clar, ja que si estava ennigulat el vi sortia embullat; la diada acabava amb una gran festa.

A l´horta se sembren raves i pastanagó, espinacs i bledes; es cullen els llegums secs: mongetes, cigrons i llenties; i cols de Brussel·les, col-i-flors, moniatos, melons hivernencs i apis. És bo que plogui durant aquest mes, sense fer desastres, i faci sol, ja que ferà que les llavors arrelin i brostin amb força.

Presentació de santa Maria Verge (21). En el Protoevangeli de Jaume es narra la presentació de la Mare de Déu al temple, oferta pels seus pares, sant Joaquim i santa Anna, al Temple de Jerusalem, on anys després, Maria i Josep hi durien Jesús nounat per presentar-lo al Senyor (Lluc 2, 22-38). Avui, a la basílica de Santa Maria Nova, construïda l´any 543 a prop del temple de Jerusalem, en temps de l´emperador romà Justinià en record de la Presentació, celebren juntament amb tots els cristians orientals, la "dedicació" que la Verge Maria va fer de si mateixa a Déu, inspirada per l´Esperit Sant.

Al segle XIV, la festa va passar a Occident, on la seva commemoració litúrgica es va fixar el 21 de novembre.

Santa Cecília (22). Va ser una dama romana, màrtir al s. III per la seva fe cristiana. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes, i és la patrona dels músics perquè, segons la llegenda, mentre s´estava morint a causa del martiri, pregava Déu tot cantant-li.

Cap al s. XV es va fer popular i el papa Gregori XIII va proclamar-la patrona de la música. En aquesta època, els músics no eren gaire ben vistos; de fet, quan s´organitzaven balls o festes, el pagament dels músics mai no es tenia en compte; si quedaven doblers després d´atendre totes les altres despeses se´ls pagava, si no, s´havien de conformar amb el menjar i jeure de franc. Ara bé, aquesta actitud pot ser deguda al fet que la música i el teatre havien estat molt practicat per jueus i àrabs, i la gent, molt susceptible en qüestions de religió, ho tenia en compte.

Sant Climent (23). Segons la tradició era marbrista i treballava la pedra amb els dits, sense necessitat de servir-se de cap eina, i li sortien meravelles. Per aquest motiu el tenien per patró els marbristes, entre els quals era costum, quan volien qualificar de meritòria una obra, deien: "Sembla sortida dels dits de sant Climent".

També diu la tradició que havia estat mestre vaixeller; per això el veneraven els mariners i altres oficis relacionats amb la navegació, com armadors de vaixells, velers, xarxadors.

Recomanacions. La presentació, dissabte (24) del CD de Martí Sáez a l´Auditori d´Alcúdia, "No hi ha temps que no torn"; són gloses i cançons del glosador pollencí Antoni Bisanyes musicades per Martí Sáez. Enhorabona!