Postpandèmia

d’aquests mals dies passats.

Mai no seran oblidats

per la fatal influència.

Ai, quant de temps confinats

com si fóssim a presó!

Aquesta condició

ens va deixar ben marcats.

Recordem ara els difunts

d’aquells mesos primerencs

quan s’obrien els avencs

engolint-ne tants, a munts.

Coneguts, amics, parents...

passaren a l’altre món.

Però, als nostres cors ells són

i hi romandran tot el temps.

Canviarà els nostres dies

la passada temporada?

Temem que una altra vegada

guanyaran velles manies.

No oblidem la mascareta

en certes ocasions,

perquè volem, en el fons,

una salut ben condreta.

Massa sovint se’ns recorda

que el virus és aquí encara.

Amb la seva mala cara,

sembla que li queda corda.

Més alerta amb la pobresa,

perquè ja és el pitjor mal.

I s’ha d’actuar com cal:

sent molt més que una promesa!