La gran traïció del PP: humiliar a les víctimes i als seus familiars

La democràcia és una conquesta de la ciutadania i, per tant, cal conèixer d’on venim, commemorar aquesta conquesta, difondre’n els valors i preservar-la davant les amenaces de totalitarisme que, en el passat i en el present, l’envolten. D’aquí la importància, del restabliment de la democràcia, després de quaranta anys de dictadura, que ha estat una fita transcendental de la nostra història i un dels grans èxits de la Transició al nostre país i a les nostres Illes.

Així, un element comú dels països democràtics és el reconeixement institucional i social a les persones, col·lectius i entitats que han contribuït perquè avui es pugui gaudir d’una democràcia. Recuperar el llegat democràtic d’aquestes persones i entitats, que en molts casos han estat represaliades, s’entén com una afirmació de les llibertats democràtiques i com a voluntat de consolidar un futur comú de convivència, concòrdia i pau.

El pacte PP-Vox dinamita tots els consensos i ens fa retrocedir 40 anys, un pacte que inclou com a peatge fulminar la Llei de memòria democràtica. Una llei, que incorpora més de 100 esmenes de PP, i que va comptar el seu suport a gran part dels articles. Una llei que fou treballada de forma conjunta per tots els partits, on passaren moltes hores, dialogant i consensuant al Parlament, que condemna per primera vegada la dictadura franquista i rebutja qualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic. Només des d’aquesta premissa democràtica podem restablir la memòria de les víctimes.

Mentre les grans democracies, segueixen absolutament compromeses amb la història i amb la memòria, el PP empra la memòria de víctimes i familiars com a moneda d’intercanvi amb l’extrema dreta de Vox per a derogar Llei de Memòria Democràtica aprovada ara fa cinc anys al Parlament de les Illes Balears, i en fer-ho envien un missatge inequívoc: en el que depengui d’ells, les víctimes estan soles. Promoure lleis revisionistes és, a més, humiliar-les.

En aquest context, la Llei de Memòria Democràtica, es fonamenta en el ferm convenciment que el coneixement del nostre passat recent contribueix a assentar la nostra convivència sobre bases més fermes, protegint-nos de repetir errors del passat. L’oblit no és cap opció per a una democràcia. En aquest sentit, la memòria democràtica suposa la culminació del camí democràtic i de reconciliació emprès per la Transició; per a donar compliment als principis dels Drets Humans de Veritat, Justícia, Reparació i garanties de No repetició. Aquesta política fou posada en valor per el relator de l’ONU, Fabián Salvioli que va dir que les polítiques de Balears poden ser un exemple a seguir en altres territoris».

Encara queda molta feina a fer, per honrar moltes vides anònimes sepultades sota una llosa d’indiferència imperdonable i tractar de saldar el deute de gratitud que la nostra terra i el nostre país encara té amb els qui es van comprometre amb unes illes i amb una país democràtic.

Vox té la seva pròpia opinió sobre la dictadura franquista, el canvi climàtic, el feminisme o l’avortament. És un partit reaccionari sense complexos i ho ha deixat molt clar a la ciutadania. El qui ha de resoldre les seves contradiccions és el PP, que es presenta davant els votants com un partit que defensa els consensos constitucionals mentre concedeix pàbul polític i suport institucional a l’extremisme. El PP ha d’explicar aquesta indignitat moral; vendre a víctimes i familiars a l’extrema dreta i entregar-se a les seves dèries i obsessions, que lluny d’unir, el que fan es separar cada dia més a la societat.