Tajine de mè

Al’hora d’escriure el títol m’he topat amb dubtes sobre quins dos termes em convenia emprar. Per l’estri de cuina típic del nord d’Àfrica he optat pel francès perquè en parlar de cuina sempre quedes bé. Quant a l’animalet he escollit la sonoritat tot evitant alguns lletjos significats de la paraula xot. El tajine és un utensili tot de fang que sorprèn per la seva configuració de base redona amb una tapa cònica que encaixa i que compta amb un foradí per a la sortida del vapor. L’atractiu que el tajine exerceix sobre els amateurs com jo no va ser suficient per fer-ne un assaig, potser per haver seguit el savi consell d’aquell prestidigitador que advertia al públic de no intentar-ho a casa seva. Fins que l’altre dia de pagès la meva filla a la tornada d’un viatge en caravana pel Marroc amb el seu estimat es presentà a casa amb un preciós regal típic d’aquell país: Un tajine king-size amb la tapa cònica pintada de motius florals i colors vius que demanaven ser col·locats a un lloc visible de la sala bona i un pot casolà de ras el hanout que m’enviava directament a la cuina.

Després d’haver curat el tajine una nit en remull, estudiat receptes i fet una prova, el dinar a casa diumenge per sis i es menut acabà amb un aplaudiment ben sincer. Posar en pràctica un plat novador requereix incorporar-hi l’experiència bàsica dels guisats coneguts. Dues cuixes desossades de mè mallorquí en trossos grandets se sofregeixen en el tajine, just després la ceba i l’all, s’aprofita un poc del brou dels ossos per mesclar totes les espècies sense excepció, enorme llista, el ras al hanout, el julivert i el cilantro, es remou bé i es vesa sobre la carn, tot d’una es col·loca una roda de verdures en talls longitudinals formant un dibuix que va des de la circumferència de la base al centre, patates, moniatos, pastanagues, carabassó, albergínies, xirivia i fruits secs, jo hi vaig posar prunes confitades escaldades amb sucre. Safrà, aconsellat. Tapar amb el capell cònic sense por, foc al mínim i en el meu intent amb una hora i un quart de coure sense destapar n’hi va haver prou per obtenir un resultat de notable. Ah! el brou dels ossos pensat pel menut serví d’entrant dels grans que se l’engoliren. M’apunt l’invent.