tribuna

La transició turística

La transició d’un model econòmic madur a un altre diferent i més rendible a la llarga, és un procés complex que implica la col·laboració de múltiples parts interessades i la implementació d’una sèrie de mesures a diferents àmbits

Turistas junto a la Catedral de Palma

Turistas junto a la Catedral de Palma / Guillem Bosch

Jaume Garau i Salas

Jaume Garau i Salas

Està ben clar que la situació del nostre model actual de turisme no acaba d’agradar a ningú: ni als polítics, ni als empresaris, ni als residents, com tampoc a molts dels nostres visitants més fidels. Això no vol dir que no doni beneficis -que els dona i molts a uns pocs- sinó que els perjudicis comencen a ser massa rellevants per la majoria. Cal canviar el model.

La transició d’un model econòmic madur a un altre diferent i més rendible a la llarga, és un procés complex que implica la col·laboració de múltiples parts interessades i la implementació d’una sèrie de mesures a diferents àmbits. A Espanya tenim un model inspirador que va ser la transició de la dictadura a la democràcia. Aquella transició va triomfar sobretot pel consens polític, el lideratge moderat, la legalitat institucional, la participació social i el suport internacional.

Per fer aquí una transició turística bona, necessitam donar quatre passes imprescindibles. Primer, un acord entre les forces polítiques que tenen un pes majoritari, específicament PP/PSOE. Cadascun per separat s’ha demostrat que és impossible fer la transició. Després hem de comptar amb el suport de les minories polítiques que vulguin participar en l’acord, així com la part empresarial, sindical i la societat civil organitzada. Les forces polítiques han de definir els principals problemes d’insostenibilitat i que volen atacar conjuntament. Això pot incloure la sobreexplotació de recursos naturals, la degradació del medi ambient, la congestió d’algunes àrees i infraestructures turístiques, l’explotació laboral i la pressió turística sobre la vida normal dels residents. 

El consens s’ha de fer també sobre els grans objectius i fixar un pla de realitzacions, legal i realista, que toqui de peus enterra. Al meu entendre els grans objectius han d’incloure solucions als problemes identificats, encara que siguin solucions a llarg termini. Un cop establert un consens polític sobre els grans temes, cal traslladar aquest consens a la societat civil, que amb les seves propostes s’ha d’incorporar en un nou model de governança de tres potes: Administració, Empresa i Societat Civil.

En segon lloc, és fonamental traçar una estratègia de resposta a les crisis globals recurrents, especialment als canvis climàtics que es manifesten a través de les onades de calor i les sequeres, molt impactants sobre la nostra societat. És indispensable preparar a la indústria turística com enfrontar desafiaments globals com ara pandèmies, crisis climàtiques i conflictes polítics, així com pot contribuir a la recuperació i la resiliència de les comunitats locals afectades.

En tercer lloc, s’ha de construir un sistema de planificació i gestió de les accions consensuades, que sigui àgil, eficaç i demostri capacitat d’un canvi ràpid d’un model a l’altre. Aquest òrgan ha de ser públic/privat, i ha d’estar ben dotat de recursos humans, amb persones de talent per a la gestió de projectes.

Finalment, s’ha de fer una vertadera educació i sensibilització social per a la promoció d’un turisme responsable, tant entre els viatgers com entre els professionals del sector i les comunitats locals.