Koldo deixa grogui Armengol

«El revers de la veritat posseeix cent mil figures i un camp indefinit». De qui punyetes és la cita? No ho record. Està apuntada a un dels quaderns de recursos, on escric històries o frases que en el futur poden ser útils per acompanyar un article. He oblidat l’autoria, però són paraules exactes per definir el que succeeix amb el denominat ‘Cas Koldo’. O és millor anomenar-lo ‘Cas Ábalos? Hem de començar a referir-nos al ‘Cas Armengol’ pel que fa a la seva vessant balear?

El darrer escàndol de corrupció destapat pot ser el clau que mancava al taüt polític de Pedro Sánchez. Però ja se sap que el socialista ha demostrat tenir més vides que un moix. Amb independència d’un hipotètic tomb governamental, la investigació hauria d’assolir dos objectius: el primer, conèixer els fets i reclamar responsabilitats polítiques o penals a qui pertoqui. El segon, millorar el funcionament de l’Administració i evitar que es repeteixi un escàndol com el que ara colpeja al partit socialista.

Sabíem que hi havia miserables, més dels que una societat pot suportar, però no érem capaços d’albirar fins on podien arribar Koldo García, i molts com ell, per enriquir-se amb l’angoixa dels altres. Mentre la majoria dels ciutadans pensaven a sobreviure a la pandèmia, florien polítics, empresaris i venedors de fum que veren una oportunitat per fer–se milionaris. Només per això, Koldo, els seus còmplices i els que miraren cap a un altre costat, haurien de convertir–se en marginats socials. També l’empresa de Tomàs Ayuso, el germà de la insuportable presidenta madrilenya, o l’aristòcrata Luis Medina haurien de patir la pena del rebuig comunitari. Un desterrament si no territorial, almanco social. No succeirà. Vivim en un país tant cridaner en el primer instant com oblidadís dos dies després.

«El revers de la veritat posseeix cent mil figures». Un assessor d’un ministre negocia per comprar mascaretes i rep una milionària comissió. Sánchez destitueix de forma sorprenent José Luis Àbalos sense saber res de l’escàndol. La seva clarividència és pròpia d’un profeta de l’Antic Testament. Al Govern socialista de les Balears li arriben mascaretes inútils. Malgrat l’evidència, les certifica com a bones. L’objectiu és enganar a la Unió Europea perquè pagui? He llegit sentències judicials perdonant falsificacions de documents públics per cobrar doblers europeus. En tres anys no fan res. Només es mouen quan ja coneixen la investigació policial i en el darrer alè umplen els papers per demanar la restitució de les quantitats. No tenim clar si arriben a presentar-los o no. El PP deixa caducar la reclamació –o no– i el jutge situa Ábalos com a intermediari per aconseguir-ho… Si seguíssim, podríem arribar al milió de figures de l’envers de la veritat. Totes elles per llevar-se les puces de damunt o passar-les als altres. Cap ni una per rectificar.

No conec cap cas de corrupció denunciat pel partit on ha covat. Encara més, si ho fa un militant pel seu compte, acaba marginat o perseguit. Amb això queda dit tot sobre la voluntat de lluita contra la delinqüència interna.

Socialistes i populars cerquen en els escàndols desgastar el contrari, guanyar posicions electorals i presentar-se com la solució. Ni per un instant pensen a millorar la situació i posar fi a les pràctiques corruptes o immorals. Lleva’t tu. Em posaré jo. Tot seguirà com sempre. Els pocavergonyes continuaran fent negoci amb els doblers de tots. Alguns seran dels meus. Altres, aquells als quals no importa qui governa, sempre saben com xuclar una part dels doblers públics.

Entre tanta foscor, una cosa queda clara. El passat desembre escrivírem en aquestes mateixes pàgines que Armengol «hauria d’evitar ser un tap per fer una oposició eficaç i facilitar el relleu a la força majoritària de l’esquerra illenca». El que no desitjava fer voluntàriament, li tocarà a la força. Està més grogui que un ciclista de quarta pujant al Tourmalet. Prou feines tendrà per mantenir-se a la presidència del Congrés. Que s’oblidi de ser la candidata del PSOE al Consolat de la Mar.