TRIBUNA

El pin parental, un perill per a la democràcia

L’educació promou la capacitat dels individus per analitzar, raonar i avaluar la informació de manera crítica

Constantino Davia Ladrón

Constantino Davia Ladrón

És molt probable que la majoria de nosaltres acceptem la premissa de què una societat sana i lliure en termes democràtics es construeix sobre la base del coneixement i l’educació dels seus integrants. Per aquest motiu, és del tot imprescindible una educació que faci valer els principis bàsics de tot sistema democràtic com ara la tolerància, el diàleg, el respecte a la diversitat, la promoció dels drets humans o el rebuig a tota mena de violència.

L’educació promou la capacitat dels individus per analitzar, raonar i avaluar la informació de manera crítica. Aquesta habilitat és essencial per a una ciutadania activa i informada, que pugui prendre decisions basades en la raó i l’evidència en lloc de ser influïda per la desinformació o les narratives ideològiques.

Qualsevol intent de censurar aquests continguts, la veritable finalitat de l’anomenat «pin parental», a més de ser una intromissió ideològica, va en la direcció oposada per avançar en la construcció d’una societat més justa i solidària. L’accés universal a l’educació és una de les eines més efectives per erradicar els prejudicis que sovint enverinen la convivència i actuen com a combustible per estendre l’odi.

Hem de tenir present que el dret a l’educació és un dret fonamental reconegut internacionalment, que ostenten els nins i joves, i que els pares no tenen la potestat de negar-los-el. La Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides estableix, en l’article 26, que «tota persona té dret a l’educació». També, que l’educació ha de ser gratuïta i obligatòria en l’etapa inicial, i que ha de ser accessible a tothom en igualtat de condicions. Així mateix, la Convenció sobre els Drets de l’Infant destaca la importància de garantir el dret a l’educació dels nins.

Tot això significa que els pares no poden impedir que els seus fills rebin una educació de qualitat, incloent els valors democràtics i els drets humans, ja que això és un dret del mateix infant, i aquest dret està per sobre dels dogmes i prejudicis de qualsevol grupuscle reaccionari. L’educació cultiva valors, actituds i habilitats essencials per a una ciutadania lliure, crítica i compromesa. Negar als estudiants l’accés a una educació que promogui aquests aspectes pot minvar la força d’una societat democràtica i soscavar la seva capacitat de preservar i fer avançar els principis democràtics.

Darrere d’aquest intent de censura s’hi troba, una vegada més, el menyspreu més absolut de l’extrema dreta cap a la tasca dels docents. Entre les seves entelèquies destaca la de suggerir constantment que l’escola adoctrina i que els docents en són còmplices. Posar en dubte el criteri pedagògic dels professionals només pot dur a situacions de tensió i enfrontament. Per aquesta via no s’aconseguirà el respecte i el reconeixement social que mereix la seva feina.

A més a més, la proposta del pin parental parteix d’un argument fals sobre l’existència de «matèries extracurriculars”. La normativa de funcionament i organització dels centres educatius1 estableix el que segueix:

Existeixen activitats complementàries i activitats extraescolars; les primeres són activitats didàctiques, emparades pel currículum i obligatòries per als alumnes; les segones es duen a terme fora de l’horari lectiu i són de participació voluntària.

Quan l’objectiu és enfangar no importa el rigor, tan sols crear problemes on no n’hi ha.