Quin serà el càstig pels traïdors de Vox?

Per una vegada, els dirigents illencs de Vox desitgen que una dita mallorquina sigui profètica: «Festes passades, coques menjades». Idò, no. El tancament en fals de la crisi interna del partit de Santiago Abascal deixa, almanco, tres qüestions sense resoldre. La primera, hi hagué una mà externa que mogué els fils de la revolta contra Gabriel Le Senne? La segona, com castigarà el partit als traïdors? Tercera, i més important pel que fa als ciutadans, s’investigaran i s’aclariran les greus acusacions de la presidenta balear de la formació ultradretana contra Jorge Campos?

Idoia Ribas, Sergio Rodríguez, Agustín Buades, Manuela Cañadas i María José Verdú aspiraven a la presidència de Parlament per a la primera i a una conselleria. Ambdues ambicions només es podien aconseguir amb el suport del Partit Popular. Igual que ara s’ha sabut que Núñez Feijoo negocià amb Junts, més prest o més tard sabrem si per a assolir aquests objectius parlaren amb dirigents populars com Sebastià Sagreras o Marga Prohens i si els tractes arribaren a algun acord. La presidenta es mostrà ben disposada a continuar governant amb el suport dels expulsats.

Segona qüestió. Les traïcions que fracassen tenen conseqüències pels seus protagonistes. Un partit autoritari i personalista com Vox ha de castigar la dissidència si es vol mostrar monolític. Si no actua, semblarà malalt del mateix guirigall que denuncia dins l’esquerra. S’hi juga la imatge de ser un grup allunyat de les lluites internes. Una formació que només està centrada a salvar Espanya i no en lluites per ocupar parcel·les de poder i accedir a xibius d’alt rendiment econòmic.

Ara pot semblar que les aigües s’han tranquil·litzat. Que s’ha arribat a un pacte per posar fi, o almenys un punt i a part, a l’espectacle. Però si la traïció es pot justificar en algun cas, ho és quan s’utilitza per trair la traïció. La història és plena d’exemples. Mehmet II, el conquistador de Constantinoble, rivalitzava pel poder amb el seu germà Alaeddin Ali. Aquest cogovernant fou assassinat per un dels seus oficials. El supervivent es convertí així en monarca únic i absolut. Llavors decidí que havia d’expiar el crim del qual n’era beneficiari. Per fer-ho, entregà qui fou la mà executora a la mare de la víctima. «Ella li obrí el pit i, enardida, li arrabassà el cor amb les seves mans, i el tirà a terra perquè el menjassin els cans». Les paraules són de Michel de Montaigne.

És dubtós que Vox empri un mètode tan extrem amb aquells que han traït el partit, però el càstig arribarà. A la llista s’hi sumaran els regidors que s’alinearen amb els rebels. L’executor més probable és Fulgencio Coll, l’únic militant i militar del partit a les Balears amb capacitat per posar ordre.

Queda un tercer assumpte. El més important. Té a veure amb l’ús de doblers públics. Perquè Vox, com tots els partits, es finança en bona part amb fons procedents dels impostos dels ciutadans. La presidenta autonòmica, Patricia de las Heras, entregà a la direcció nacional un informe amb fortíssimes acusacions contra el diputat estatal Jorge Campos.

Basta recordar algunes frases per entendre la gravetat de les denúncies. «En temes econòmics, la despesa del pressupost del partit a les Balears ha anat pràcticament en la seva integritat als desplaçaments personals de Jorge en primera classe i hotels de fins a dos-cents euros la nit». «Quantitats [que] s’han dedicat a pagar sopars, ‘viatges presidencials’, sous i una llarga relació de destinacions prohibides carregades a un pressupost públic». Emprava, s’allarga, «una empresa pantalla que gasta fons públics a destins que la llei no permet». «S’endeutava per a continuar pagant les seves despeses personals vivint com un rei amb càrrec al partit».

Resulta evident que no es poden amagar unes acusacions tan greus. Ni es pot responsabilitzar als mitjans de comunicació. És imprescindible que Vox investigui i faci públics els resultats. Afecta als doblers públics. Que confirmi, totes o algunes, o desmenteixi les suposades irregularitats d’un diputat estatal quan presidia el partit a les Balears. L’ocultació seria més pròpia d’una secta que d’un partit que es diu constitucional.

Tot això pel que fa al passat. Encara són moltes les incògnites que queden sobre com actuaran en el futur els diputats que permeten governar a Prohens.