Molta sort, Jaume
Hi ha vegades en què la vida et dóna l’oportunitat de conèixer gent realment extraordinària, persones a les quals, com vaig dir en en un poema titulat Maduixa i xocolata, «t’agradaria estotjar / en lloc privilegiat al calaix de les gemmes...» En Jaume Pla Forteza, recentment nomenat director general de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Palma, és una d’aquestes persones. La nostra coneixença s’esdevingué a través d’una bona amiga comuna, Àngels Fermoselle -una altra d’aquestes “gemmes”, tot sigui dit-. Record que una de les primeres vegades en què parlàrem de manera cordial i distesa va ser caminant, concretament en una petita excursió als voltants de la possessió de Caubet i el terme de Bunyola en què ell es va prestar amablement a fer-me de guia.
La primera cosa que em va cridar l’atenció d’en Jaume va ser la seva bonhomia, la transparència que destil·lava el seu tarannà. En aquesta ruta que férem va quedar palesa així mateix la seva estima pel patrimoni; em mostrà alguns indrets vandalitzats, bells elements arquitectònics que havien estat objecte de pintades o agressions sense to ni so. Poc a poc i sense ser-ne gairebé conscients, ens anàrem obrint l’un a l’altre; les coincidències en la visió de la vida eren moltes, massa com per desaprofitar-les i ignorar que allò consitutuïa sense cap mena de dubte l’inici d’una bona amistat. Vàrem acabar l’excursió fent un cafè a un bar de Bunyola, on em va parlar obertament d’allò que havia constituït la seva vocació i m’atreviria a dir que raó de ser de la seva vida: la seva dilatada carrera al servei de la Policia local, concretament en l’Ajuntament de Palma, on exercí d’inspector per espai de 20 anys. Parlàrem obertament dels mals de l’Administració pública i aviat vaig adonar-me que no era un funcionari «a l’ús», per dir-ho de qualque manera; coincidírem en el diagnòstic de la mala salut de la funció pública, reflectida entre d’altres en les actituds tendents a abusar d’alguns dels drets que tenen els servidors públics (gaudi de vacances, baixes laborals, dies d’assumptes propis...) o la realització d’hores extraordinàries que en molts casos haurien de ser considerades com a serveis inclosos en l’horari habitual... «Carai -vaig pensar-, aquest home és extremadament honest, no n’hi ha molts, com ell», segurament per tal de vèncer el darrer perjudici que encara quedava en mi -molt arrelat en el comú de la gent, d’altra banda- que els policies eren per regla general persones vanitoses i superbes, més aviat amb pocs escrúpols.
També m’impressionà favorablement la sensibilitat que tenia envers tot allò relacionat amb les qüestions de gènere, especialment pel que fa a la violència que pateixen moltes dones només pel fet de ser-ho. No debades va ser un dels creadors, dins la Policia local, d’un grup específic d’atenció a les dones maltractades. Els seus articles, molts d’ells publicats en aquest diari, no es limitaven únicament a la denúncia; sovint aportaven idees en positiu, instruments per, si més no des d’una òptica policial, millorar l’atenció a les víctimes i aprofitar al màxim els recursos disponibles. Evidentment em va faltar temps per «fitxar-lo» com un membre actiu d’Homes per la Igualtat, l’associació que presidesc i a la qual en Jaume ha dedicat no poca feina i energies. Però la militància d’en Jaume, si li voleu dir així, s’ha cenyit a molts altres aspectes relacionats amb la millora de la convivència i la qualitat de vida a Palma, la seva ciutat, com ara el seu compromís amb la campanya «Patinetes y bicis a raya» o la seva feina a ARCA, des d’on ha aportat el seu gra d’arena a la protecció del nostre patrimoni, un actiu massa sovint menyspreat pels nostres poders públics.
Et desitj tota la sort del món, Jaume. Sé que la tendràs, perquè tens entusiasme a bastament i moltes ganes de canviar les coses. Jo només puc dir-te que m’enorgullesc d’haver-te conegut com a policia i com a amic, i que, tal com quedà de manifest l’altre dia a la junta d’ARCA amb motiu de les teves paraules de comiat, la teva coneixença ens ha fet sens dubte millors persones.
Suscríbete para seguir leyendo
