Tot allò que els Reis no ens regalen

Les llars mallorquines s’han despertat avui amb més il·lusió que mai. Màgicament, prop de les finestres i balcons s’han trobat regals de tota mena. Pepes i pilotes. Jocs de construcció i de taula. Fregidores de vapor i tabletes. Però després de girar i capgirar amunt i avall. D’obrir portes d’habitacions i armaris. De mirar davall els llits i dins la banyera. Després d’intenses investigacions detectivesques, he descobert que Melcior, Gaspar i Baltasar no han deixat els presents que de bon de veres necessitam. Tal vegada es tracta d’un oblit. El més probable és que ningú les hagi escrit una carta sol·licitant aquests presents. Els humans de l’Occident on sobra quasi tot ens recordam de les petites coses, però ens fugen del cap les que realment ens fan goig. Els Mags d’Orient s’han descuidat de portar-nos més gent com el professor Josep Antoni Grimalt, que ha renunciat a guanyar uns cents de milers d’euros amb la venda d’un solar a primera línia de costa de Felanitx. S’ha estimat més fer-ne donació perquè quedi verd i es guanyi un mirador pel poble. Una generositat admirable. En canvi, ben segur que a la vegada que ells, que els Mags, encara que per un altre camí, han aterrat a l’illa especuladors i fons d’inversió disposats a sacrificar el territori natural per a construir habitatges que, lluny de solucionar la manca de pisos, sols serviran perquè uns pocs guanyin molt més del que necessiten. I alguns asseguraren que creen riquesa a l’illa. No. És especulació. La que l’article 47 de la Constitució diu que els poder públics tenen obligació d’impedir. Tant de bo els savis ens haguessin duit més cultura i menys cervesa. Més Beethoven –Ludwig van– i menys Bizarrap –Gonzalo Julián Conde–. Més Miquel Barceló i menys embrutadors de façanes. Llàstima que no ens facin el present de més raó o raons per exercir la llibertat d’expressió i una poció per il·luminar amb la força de la paraula als cremadors d’imatges de Felip VI o de Pedro Sánchez. De senyeres del Barça o del Madrid. D’Alcorans o Bíblies. També és lliure manifestació del pensament, segons alguns jutges algunes vegades, però el foc sempre té més essència de fanatisme, d’Inquisició, que de defensa d’una idea política, un club de futbol o una religió. Faria goig que Melcior entregàs a cada casa un pergamí amb la frase d’Immanuel Kant: «El cel estrellat sobre mi i la llei moral dins de mi». Fa pensar. Precisament el que Gaspar ha oblidat assignar a les moltes persones i periodistes que, sense passar-los pel sedàs de la crítica, llegeixen o escriuen els titulars que fabriquen els molt ben pagats assessors dels polítics. A casa dels representants públics necessitaven més arguments i menys argumentaris. No sembla que després d’avui quedi solucionada aquesta mancança. Baltasar hauria d’haver facturat molta tranquil·litat cap a Son Moix. Pels afeccionats al futbol, al bàsquet i al voleibol. I a Manacor o Brisbane, força per a Rafel Nadal. Som molt partidari dels regals útils com calcetins, jerseis o pijames. Fins i tot de martells, trepants i serres elèctriques. Però, l’eina més útil en els nostres dies seria una que identifiqués amb noms i llinatges els milers d’anònims que sembren odi a través de les xarxes. La crispació es reduiria en un 80%. Com a poc. Benvolguts Reis d’Orient, aquí, perdonau que vos ho digui, heu fallat. Tant de bo que els Mags haguessin convençut als entusiastes del «puto salvar España» que el que importa de bon de veres és defensar els espanyols. Massa vegades la primera intenció ha suposat carregar-se una part dels segons. Personalment, hauria agraït infinitament un detector que evitàs que després de comprar albercocs o melicotons a cinc euros el quilo, no me’n pogués menjar cap perquè estan podrits per dedins. És una estupidesa, però cada vegada que em passa em sent tan estafat com amb les comissions del banc… (podria continuar amb el llistat, però aquí queda un espai per tal que cada lector pugui afegir les seves demandes a la carta adreçada als Reis d’Orient. Mem si l’any que ve hi ha sort).