Ja fa més de setanta-cinc anys que no tenim bisbe mallorquí

Estenem davant nosaltres el temps que va de l’any 1800 al proper 2024, que venen a ser 224 anys. Durant aquest temps, si és que no anam errats de comptes, l’Església de Mallorca hauria donat generosament 14 bisbes a l’Església de fora de Mallorca i endemés durant 171 anys. Vet aquí noms i dates:

Bisbes mallorquins, destinats fora de Mallorca: Mateu Jaume Garau, d’Inca, bisbe de Menorca de 1858-1873. Joan Maura Gelabert, de Palma, bisbe d’Oriola, de 1896 a 1910. Antoni Massanet Verd, de Muro, bisbe de Segorbe de 1908 a 1911. Josep Miralles Sbert, de Palma, bisbe de Lleida de 1914 a 1926; i de Barcelona de 1926 a 1930. Gabriel Llompart Jaume, d’Inca, bisbe de Tenerife de 1918 a 1922; i de Girona de 1922 a 1925. Mateu Colom Canals, de Sóller, bisbe Auxiliar de Toledo, de 1921 a 1922; i bisbe d’ Osca de 1922 a 1933. Joan Perelló Pou, de Santa Maria del Camí, bisbe de Vic de 1927 a 1955. Bartomeu Pascual Marroig, de Palma, bisbe de Menorca de 1938 a 1967. Francesc Planas Montaner, de Palma, bisbe d’Eivissa de 1960 a 1970. Miquel Roca Cabanellas, de Palma, bisbe de Cartagena de 1966 a 1978; arquebisbe de València de 1978 a 1992. Miquel Moncadas Noguera, de Muro, bisbe de Menorca de 1968 a 1977, passant a Solsona d’aquell any fins a 1989.

Bisbe també mallorquí és el cardenal (2018) Lluís Ladària Ferrer, S.J., resident al Vaticà i natural de Manacor. Igualment, hem de comptar amb els dos bisbes franciscans de la TOR i ambdós bisbes de Huamachuco (Perú), Damià Nicolau Roig (1967-1881) i el llubiner Sebastià Ramis Torrens (1991- 2018).

Com a contraportada de l’anterior informació, podríem afegir ara la procedència dels bisbes destinats a Mallorca, sense ésser mallorquins

, que des de l’any 1800 presentam de la següent manera: Mallorca ha tengut aquest temps sis bisbes valencians: Jacinto María Cervera Cervera (1886-1897). Rigoberto Doménech Valls (1916-1925). Joan Hervàs i Benet (1947-1955). Teodor Úbeda Gramage (1972 - 2003). Jesús Murgui Soriano (2003- 2012). I Javier Salinas Viñals (2012–2016). Per altra part, Jesús Enciso Viana, del País Basc (1955-1965), Rafael Álvarez Lara (1965-1972), andalús. Pedro González Vallejo, de La Rioja (1819-1823). I un bisbe menorquí, Sebastià Taltavull Anglada (2017-2025), que és el que tenim ara. En total, són deu els bisbes, no mallorquins, que hem tengut entre nosaltres aquests 224 anys.

De l’any 1800 fins a enguany Mallorca ha donat a l’Església de fora catorze bisbes

Aquí hi cab aquesta observació en relació als sis bisbes valencians esmentats, i és que com que València és l’arquebisbat que ens agombola i ens nodreix i al qual pertanyem, és natural que ens subministri bisbes valencians a les nostres diòcesis de les Balears. S’ha donat, això no obstant, el cas que en una mateixa temporada hem tengut al mateix temps bisbes valencians (Murgui, Piris i Cortès) a les tres diòcesis illenques.

Aquí també hi val fer aquesta altra curiosa observació i és aquesta: ens hem de traslladar a 1730-1743 per ensopegar amb un bisbe català a la nostra diòcesi, monsenyor Pañelles Escardó, benedictí de Montserrat. De llavors ençà, cap català ha ocupat la nostra seu mallorquina, sens dubte perquè un bisbe català a Mallorca aniria, fins i tot inconscientment, a favor del moviment catalanista que des de fa temps flueix a les nostres illes i que tal volta seria rebutjat pels qui estan en contra del rebombori social, com polític i també religiós que arriba del Principat a la nostra illa. Curiosament, al contrari, pareix que un bisbe mallorquí a Catalunya pot tenir bona acollida com es demostrà darrerament amb el fa poc temps –i desgraciadament– finat Toni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona i anteriorment amb Miquel Moncadas, bisbe de Solsona.

Ja que en aquest escrit estam embambats amb els nostres mitrats de la nostra santa mare Església mallorquina, no cau malament fer una humil recensió de l’enquesta citada que férem en aquest mateix diari fa vint anys, demanant als preveres mallorquins quins d’ells podrien substituir a Teodor Úbeda, una vegada ell difunt. I aquests foren els assignats:

Joan Bestard (7 punts), Joan Bauçà (6), Andreu Genovard (5), Joan Darder, Lluc Riera i Teodor Suau (3). Ramón Lladó (2), i un vot els següents: Llorenç Alzina, Josep Amengual MM. SS.CC., Francesc Batle, TOR, Bartomeu BennÀssar, Antoni Riutort i Sebastià Salom. D’aquelles saons hi ha hagut a Mallorca tres noves designacions per a bisbe de Mallorca (Murgui, Salinas i Taltavull), i de res va servir la nostra enquesta de l’any 2004.

No ens animam de bell nou a fracassar fent ara una altra consulta tot demanant nous noms i llinatges per a quan l’actiu i ben considerat bisbe Taltavull ens deixi. En el segon lloc de la terna sortiren noms nous, dignes de ser bisbes i que quasi tocaren mare. Aquests foren Toni Vadell, Jordi Gayà, i Miquel Llompart i Jordi Perelló, tots dos TOR. En tercer lloc de la terna figuraren també noms nous, com foren Pere Fiol Tornila, Miquel Gual, Lluís Ladària, S.J., Bernat Nebot, TOR, Francesc Ramis, Sebastià Taltavull i Rafel Umbert.

Com haurà deduït l’amable lector, tenim a Mallorca un bon estol d’episcopables, com a Roma sortiran molts de papables quan hagin d’elegir un nou Papa. El trastorn ve després quan arriba el Sant Esperit amb el nom menys esperat i de tants de papables com hi sol haver, només un queda com a Sant Pare de Roma.

De totes maneres, hem volgut aportar i llançar al vol aquests rums-rums eclesials –i sobretot, clericals– perquè pobresde nosaltres si no poguéssim escalfar el cap i donar un poc de palla al qui vol, damunt l’era, batre i omplir l’ambient de tonades i melodioses cançons.