Què ens diu i què no ens diu l’informe PISA 2022

Recentment s’ha publicat l’informe de les proves PISA 2022, que ha avaluat les competències en matemàtiques, lectura i ciències d’alumnes de 15 anys de 80 països.

No havien passat ni 24 hores de la publicació quan ja s’havien emès distints veredictes sobre la situació del nostre sistema educatiu. Potser la precipitació explica que algunes d’aquestes opinions no s’avenguin bé amb el que realment diu l’informe.

D’entrada no es pot concloure, com s’ha publicat, que la pandèmia hagi enfonsat el nivell dels alumnes de Balears ni que els resultats siguin els pitjors en 10 anys, perquè segons l’informe la variació durant aquest període no és estadísticament significativa, i per tant no es poden extreure conclusions d’aquestes variacions, ja que podrien ser degudes a l’atzar.

Tampoc no és correcte afirmar que els resultats reflecteixen el fracàs de la LOMLOE i de l’ensenyament competencial, perquè els alumnes participants han cursat tot l’ensenyament sota la regulació de la LOMCE i no de la LOMLOE, i perquè el caràcter competencial de les proves en tot cas hauria afavorit els alumnes formats sota aquest paradigma i no a l’inrevés.

El que sí ens diuen els resultats és que el 2009 la diferència en les competències avaluades respecte de la mitjana estatal era d’entre 19 i 27 punts negatius, mentre que el 2022 ens trobam pràcticament en la mitjana d’Espanya, de la UE i de l’OCDE, quelcom que no havia succeït en cap de les edicions anteriors.

Per altra banda, la diferència entre els resultats globals de 2018 i 2022 tampoc no és estadísticament significativa, el que posa de manifest els efectes limitats de la pandèmia de la covid 19 a la nostra comunitat autònoma, a diferència de la majoria de països de l’OCDE.

En la competència matemàtica, que ha centrat l’estudi, no hi ha diferències significatives entre Balears i Espanya, Nova Zelanda, Alemanya, França, Portugal, Itàlia, Noruega o EE UU, i en determinats subapartats de la competència, referits als processos de raonament matemàtic, emprar conceptes, fets i procediments matemàtics o als continguts de quantitat, espai i forma, ens trobam per damunt de la mitjana espanyola.

A més, som la 6ª comunitat autònoma amb menor diferència en els resultats entre alumnat afavorit i desafavorit socioeconòmicament, i si bé tenim una proporció més baixa d’alumnat amb resultats excel·lents, també tenim menys alumnes amb resultats baixos, el que ens posiciona bé en termes d’equitat educativa a la vegada que ens adreça a ampliar el segment d’alumnat amb millors resultats.

Per últim, som la comunitat autònoma, amb Catalunya, amb major proporció d’alumnat immigrant, el qual tradicionalment obté uns resultats inferiors als de l’alumnat nadiu, el que ens obliga a continuar avançant en la dotació de recursos i mesures d’atenció a la diversitat.

En resum, el que ens diuen les dades és que, tot i que tenim un ampli marge de millora, la variació entre 2012 i 2022 no és significativa, que per primera vegada hem convergit amb Espanya, Europa i l’OCDE i hem resistit millor que els altres l’impacte de la pandèmia, que hem d’avançar i aprofundir en un enfocament competencial de l’ensenyament o que el nostre sistema educatiu és un dels que millor respon al repte de la integració de l’alumnat immigrant i dona una resposta més equitativa, tot i que hem de continuar fent esforços mentre adoptam mesures per millorar l’excel·lència.

Parafrasejant el que ens diu David Spiegelhalter al seu llibre El arte de la estadística. Cómo aprender de los datos podríem dir que per trobar les respostes que necessitam per resoldre alguns dels problemes que afecten el sistema educatiu hem de separar els fets de la ficció, fer-nos bones preguntes i interpretar responsablement les respostes.