Quin món!

Portem unes setmanes força mogudes. Donem un cop d’ull ràpid: la investidura de Pedro Sánchez que ha acabat per ser novament president de la nació; l’elecció i el perfil del nou gabinet i la desaparició de Podemos, que ha estat engolit per Sumar; les múltiples manifestacions que hi ha hagut a Madrid i en altres ciutats de l’Estat espanyol contra l’amnistia als polítics de procés independentista català; les tenses i violentes concentracions que s’allarguen en el temps i que els veïns comencen a estar-ne ja una mica farts, materialitzades a les portes de la Seu del Partit Socialista, en el carrer Ferraz de la capital del Regne d’Espanya, uns amb proclames feixistes i simbologia diversa de caràcter nazi i anticonstitucional, acompanyades per càntics, insults i no sé quines aberracions més; altres, en canvi, resant el rosari. Què té a veure el rosari aquí? Tal vegada segueixen la consigna de les aparicions de Lourdes i Fàtima, quan la Verge va dir que havien de resar el rosari per a salvar el món del comunisme. Per ventura, hauria estat millor, ja que ha fet l’esforç d’aparèixer-se, presentar un missatge més captivador que no pas resar el rosari. És un espectacle vergonyós, perquè resant no es solucionen els problemes. Donen una pobra imatge del que és el cristianisme, que és molt més que mitres, bàculs, dalmàtiques i avemaries.

Mentrestant, Abascal, un dia sí i l’altre també, dient que l’amnistia és un «cop d’estat» contra la Constitució i la sobirania del poble, que s’ha convertit en l’antífona d’un salm anunciat. La polarització de la política i les conseqüències que això comporta, ha provocat no pocs enfrontaments ideològics, la qual cosa ens fa preveure una legislatura díscola. Temps al temps, ja l’anirem veient. D’altra banda, sembla que el reafirmat president, té molt present El príncep de Maquiavel —suposo que l’ha llegit—, per les estratègies que usa respecte al poder, el do ut des, ‘et dono perquè em donis’ i que el mitjà que s’empra és tan sols una tàctica per a aconseguir una finalitat, que és el que realment importa, baldament sigui per canals no gaire ortodoxos. Cal mostrar a l’adversari que exerceixes el poder amb astúcia i que no et deixes arronsar per res.

A l’entremig de tot això, s’ha desfermat una voràgine competitiva inimaginable per quina ciutat espanyola tindrà l’arbre de Nadal més alt i amb més llums de tots. De sobres coneixem les pretensions del batlle de la ciutat de Vigo, però ara s’han afegit altres ciutats que volen copiar el model i fins i tot superar-lo, com és ara Badalona —inauguració esdevinguda el 17 de novembre—, per tal de fer-se conèixer al món i així, de rebot, promocionar-la turísticament, ja que si no se’n parla, vol dir que no existeix. L’èxit que ha aconseguit una ciutat dona peu a l’èxit que pot aconseguir l’altra. Aquests arbres són estructures de ferro i acer encreuats entre si i que s’enlairen cel amunt com si fossin gratacels, plens de baix a dalt de llums leds amb la finalitat d’impressionar a l’observador que, dit de pas, resta bocabadat i hipnotitzat davant l’espectacle.

Són les noves torres de Babel, símbol de l’arrogància i de la desmesura dels orgullosos alpinistes del cel. Res a veure amb la calidesa, esplendor, bellesa i verdor d’un simple avet de bosc. Fa temps que hem perdut l’olor de la reïna de l’arbre de Nadal com també la de la molsa que acompanyava els nostres pessebres de la infantesa i que avui és un bé protegit. I si a finals d’octubre hem estat bombardejats per la forana festa de Halloween amb les seves disfresses i altres temptacions que any rere any es van acumulant, ara ens toca ‘suportar’ el Black Friday, aquest Divendres Negre del consum que, malgrat les ofertes i els descomptes, és pura enganyifa. Apte per a gent innocent —tots ho som una mica— que es deixa prendre el pèl.

Qualsevol cosa que ens arriba dels Estats Units només ens parla de consum. Ràdio, televisor, diaris, anuncis, mòbils, treuen fum de tanta falòrnia. Fins i tot s’han infiltrat en el correu electrònic. És l’afer que ens té dominats. A més ho fan coincidir amb l’encesa de llums per a les festes de Nadal i així la gent s’anima a sortir i amb això, gastar. I aquí entra el gran distribuïdor mundial, Amazon.com que quan arriben aquests dies importants, es frega les mans amb grans ofertes i altres sorpreses del moment. Actualment no cal sortir ni arreglar-se una mica per anar a comprar, ja que totes les compres es decideixen des de casa, les pots fer en pijama o amb el batí posat. Amb un sol clic, ho pots tenir tot. De bell antuvi, els productes que venia Amazon eren llibres, atès que oferia tantes possibilitats com llibres hi ha en el món; tanmateix, amb el temps va optar per introduir altres elements i ara ven de tot i a més arriba a tots els racons del món, convertint-se en un gran gegant fins al punt que totes les altres empreses resten a l’ombra i no poden competir amb igualtat de condicions.

I ja no diguem de les empreses petites, comerços locals, llibreries, aquestes tenen poques possibilitats de sobreviure. Fins i tot el nom escollit té a veure amb això, ja que porta el nom d’Amazones, el riu que dona mil voltes a tots els altres rius; és a dir, el riu que es menja a tots els altres. L’empresa Amazon, gràcies a assessors, psicòlegs i altres especialistes en logística, ha capgirat la nostra manera de consumir, ha satisfet les nostres necessitats plenament, des del moment que en un sol dia pots tenir el que demanes i això sense sortir de la llar. Si vaig a una llibreria i demano un llibre, si no el tenen, tardaran una setmana o probablement més, fins que arribi; en canvi, a Amazon d’un dia per l’altre el tens, sense desplaçar-te a cap llibreria ni gastar benzina ni pagar aparcament; àdhuc pot aconseguir llibres que es troben descatalogats. Fins i tot, ja no hi ha necessitat d’anar a una botiga de roba o de sabates, tot això també es pot comprar per internet, simplement dient les talles exactes que uses habitualment i el número del calçat. I si no s’ajusta als teus desitjos, sempre tens un temps per a tornar-los.

Sens dubte que el creixement d’internet ha ajudat a fer que Amazon creixes exponencialment i així guanyar una fortuna, sempre gràcies, per descomptat, als consumidors. Els magatzems d’Amazon facturen en aquests dies milions i milions d’euros, els seus empleats, en diversos torns de vuit hores, treballen les vint-i-quatre hores del dia i són controlats tothora de manera rigorosa. Però ens hauríem de preguntar, sota quines condicions laborals?

Suscríbete para seguir leyendo