Explotació laboral

En el llenguatge col·loquial se sol identificar «explotació laboral» amb pràctiques empresarials extremadament greus contra els drets dels treballadors i les treballadores. S’identifica així el que tipifica el Codi Penal com a «delictes contra els drets dels treballadors», és a dir, la imposició de condicions il·legals en el treball, el tràfic il·legal de mà d’obra, l’afavoriment a la migració il·legal, la discriminació laboral, les practiques contra el dret de vaga i la llibertat sindical, les que ho són contra la seguretat i salut dels treballadors, o les que impedeixin la protecció –per manca d’alta- de la Seguretat Social.

De fet, no és agosarat sostenir que el sentit comú hegemònic identifica fonamentalment dues pràctiques d’explotació laboral: les que provoquen –per mor de jornades laborals o càrregues laborals excessives, per incompliment de les normes de prevenció de riscos laborals, etc.- riscos físics i/o psíquics molt evidents per als treballadors i les treballadores, i les situacions relacionades amb màfies d’immigració i per frau organitzat la Seguretat Social. Per exemple, ningú va dubtar que aquella sèrie de detencions d’empresaris de la restauració esdevinguda el setembre de 2017 a Mallorca obeís a casos d’explotació laboral. Recordi’s que Diario de Mallorca va titular «Detenidos los dueños de siete restaurantes cuyos empleados no libraron en años», alhora que subtitulava el 15 de setembre d’aquell any que «Durante los últimos años más de 200 personas han sido contratadas por los arrestados para trabajar en sus locales. Eran sometidos a jornadas de más de 12 horas, sin posibilidad de librar ningún día». No és sobrer recordar que un dels restaurants tancats a col·lació d’aquella batuda policial va ser el «Diplomatic», situat just enfront de la seu del Parlament de les Illes Balears. Les pràctiques empresarials d’esborronadora explotació laboral convivien amb la classe política autonòmica de l’època que freqüentava aquell local de restauració (sic).

Ara bé, és necessari ampliar el focus sobre allò que s’entén com a explotació laboral. En aquest sentit, s’escau recordar que l’Organització Internacional del Treball (OIT), en una de les seves accepcions defineix el fenomen com l’acte o sèrie d’actes comesos per grups o individus que abusen de la vulnerabilitat d’uns altres amb finalitats de lucre. Per tant, moltíssims dels abundosos casos d’infraccions de la normativa laboral, tan freqüents en les nostrades relacions laboral estiuenques, poden qualificar-se com a casos d’explotació laboral.

Convé, doncs, contextualitzar el concepte en l’època de les precarietats laborals múltiples en un model de monocultiu turístic com el de casa nostra que no ha superat –ni prop fer-hi- les dinàmiques estructurals que reforcen la precarietat laboral i accentuen la devaluació del treball en el turisme (unes dinàmiques perfectament identificades per Ernest Canyada al llibre «Turistificación Global»), i que molt tenen a veure amb les correlacions extraordinàriament desiguals de poder en les relacions laborals en els contextos turistificats.

Per això, en l’actual fase neoliberal en què el treball remunerat gaudeix d’una baixa protecció institucional conseqüència de l’afebliment de la tutela sindical i del reforçament del poder empresarial, com a resultat d’una pluralitat de factors entre els quals, a parer meu, destaquen la facilitat i baix cost de l’acomiadament individual i col·lectiu, i la prerrogativa empresarial gairebé omnímoda d’imposar canvis substancials en les condicions de treball; en l’època en què, per tant, el treball remunerat no garanteix, ni de bon tros, la inclusió social, ni, per descomptat, el dret a un habitatge digne; en definitiva, en aquests temps en què tenir un treball remunerat no és sinònim de garantia de no viure una vida angoixada per l’amenaça del risc de pobresa, fer ploure sobre mullat és una autèntica aposta a favor de les elits, dels poderosos, i d’una major descohesió social.

Això és el que ha fet el govern autonòmic de Marga Prohens en anunciar la retallada dels controls laborals els mesos de major activitat turística. Amb l’anunciada supressió de la campanya especial de controls contra el frau laboral durant els mesos de juliol i agost, independentment dels seus resultats –que en qualsevol cas sempre han estat positius, encara que probablement no òptims- el missatge que es transmet és demolidor per a la ciutadania laboralment precària, i que gaudeix, en el millor dels casos, d’un estatus de ciutadania social d’inseguretat. El missatge no és un altre que el següent: L’estiu vinent es treballarà amb menys protecció laboral, amb més inseguretat vital, amb més risc d’explotació laboral, sigui quina sigui la seva intensitat. És un missatge negacionista de l’existència de l’explotació laboral, i que, alhora, ens recorda que els bàrbars ja són aquí!