Som fets l’un per l’altre

Els resultats de les eleccions autonòmiques de 28 de maig no premiaren cap partit amb la majoria absoluta. Dit i fet, un mes després, PP i Vox signaren un acord conjunt per al govern de les «Islas Baleares». A partir d’aquest dia, la flamant presidenta Marga Prohens ha desplegat la seva rialla homèrica assistint a tots els actes públics amb presència de mitjans de comunicació. L’altra part contractant desaparegué del mapa i potser encara cerquen la signant de l’acord, Idoia Ribas, la política més desconeguda del món polític balear. No lluitaren per entrar en el govern segurament perquè no trobaren cap voluntari que donàs la talla per exercir un càrrec tan complicat.

Un efecte secundari de l’acord fou l’explosió mediàtica de dos estadistes de Vox que en poc temps s’han guanyat el favor del públic. Un és el president del Parlament, Gabriel Lesenne, filòsof amateur, amb sentències tan exímies com aquella que resa «las mujeres son más beligerantes porque carecen de pene». L’altre, el més autèntic, és Pedro Bestard, caçador i Vicepresident del Consell de Mallorca, un polític que no es perd per ses bardisses. No creu en el canvi climàtic i està disposat a acabar amb «l’aquelarre catalanista», perquè ell defensa l’espanyol i el mallorquí, no el català. L’únic problema és que tot això ho diu en català, però com que no ho sap, ja li està bé.

El text de l’Acord, redactat pels plumífers del PP, recull sobretot les mesures pròpies com l’eliminació de l’impost de successions, l’activació del REB, la derogació de lleis contra el turisme, la de la llei de memòria, un nou model de radio i televisió pública, no a la imposició del català a les escoles, creació d’una oficina de la Llibertat Lingüística, equiparació dels centres concertats, eliminació del requisit lingüístic a la sanitat, derogació de la llei Trans i donar fi als atacs a la propietat privada. A Vox li dediquen un parell de caramels com l’accés dels menors als toros, una escola lliure d’adoctrinaments, assistència a les víctimes de la violència intrafamiliar, oficina de defensa de víctimes d’ocupació i pla de xoc contra la immigració il·legal. Encara que no ho reconeguin, com diu la cançó de Núria Graham, són fets l’un per l’altre.