Oli i foc
Fa pocs dies, vaig ser convidat a participar en una taula rodona sobre grans incendis forestals, organitzada per Tramuntana XXI en ocasió de la presentació de la Declaració sobre la gestió dels grans incendis forestals a Espanya (Fundació Pau Costa), que podeu consultar a https://www.paucostafoundation.org/ca/. Pens que les reflexions que s’hi feren relacionades amb els olivars mereixen ser conegudes per possibles interessats.
Comencem per una obvietat: els olivars (afortunadament) cremen menys que boscos i garrigues. De fet, la mateixa declaració insisteix en el fet que el mosaic de vegetació natural (boscos i garrigues) amb sementers, vinyes i olivars forma part de l’estratègia imprescindible per contenir els incendis forestals. I perquè aquest paisatge es mantengui ha de ser viable econòmicament, o com a mínim, les compensacions de tot tipus que reben els propietaris (incloses les sentimentals i les socials) han de ser suficients. Per tant, és necessari que la creació i manteniment d’aquests conreus en zones de risc d’incendis sigui estimulada per la societat i per l’administració. I no em referesc sols als aspectes econòmics (que també), sinó als normatius i als burocràtics. Posar dificultats a adobar esbaldrecs de marjades, fer impossible recuperar porxos agrícoles, dificultar tancaments de parcel·les per contenir les cabres o per habilitar basses per abeurar bestiar o regar parcel·les, són contribucions a l’abandonament de conreus, que incrementen els riscs dels incendis. Consumir producte local és una contribució en sentit contrari: ajuda a mantenir la tasca agrària i un paisatge menys combustible.
La necessitat de reforçar la prevenció d’incendis és de cada vegada més important. Hi ha una dada esfereïdora: en un sol incendi, aquest estiu, a Grècia (a Ilia), es varen cremar més oliveres (375.000 ) que les de la varietat mallorquina que tenim inscrites a la denominació d’origen Oli de Mallorca ( 352.000 arbres). Oliveres en molts de casos centenàries perdudes irremissiblement, i centenars d’explotacions arruïnades. Perquè els olivars cremen menys, però també poden cremar!
La importància d’incrementar de manera ràpida i substancial els esforços de previsió dels grans incendis és indefugible. Els experts coincideixen en preveure que tard o d’hora viurem aquí un drama similar al grec, al hawaià o al canari d’aquest estiu. Limitar els seus efectes depèn de moltes coses (pressuposts, adequar normatives, adequar pràctiques rurals, inclòs l’ús dels focs preventius (el foc s’apaga amb foc han dit sempre els forestals; i també es preveu amb foc localitzat i gestionat). Cal un esforç informatiu per fer entendre que determinades deforestacions (per recuperar conreus o evitar continuïtats excessives de la massa forestal) són imprescindibles per la sostenibilitat del conjunt. I cada resident en l’espai rural o en els seus límits ha d’aplicar les tècniques d’autoprotecció (neteja de la franja immediata a l’habitatge). Els pagesos, que tenen cura de l’espai agrari, fan una enorme contribució a la prevenció. Com va dir Luis Berbiela, patró de la Fundació Pau Costa, fan falta més tractors que motoserres per gestionar els boscs!
També el consum de producte local, d’oli de Mallorca, forma part de les contribucions que pot fer cada un de nosaltres davant aquest problema.
Suscríbete para seguir leyendo
