De la Florida estival a la Cuba primaveral

«L’amistat és una sola ànima que habita dos cossos, un cor bategant en dues ànimes». Aristòtil d’Estagira, (384 aC-322 aC). Filòsof de l’Antiga Grècia. Considerat el primer humanista.

Hem passat Sant Nicolau de Tolentino. Per tant, tornen les rutines vitals, inclouent-hi les pedagògiques. Molts diran que ja era hora. Uns altres - els més joves, potser - que l’estiu se’ls ha fet curt. Els que més - una gran majoria - ja els és indiferent: el fenomen del teletreball està arrelant a casa nostra. El cert i segur és que ja són majoria els qui no han deixat de consultar el correu electrònic.. Fins i tot trucat aquell o altre per acabar de tancar segones quines qüestions laborals. Desenganxar, costa. Més encara en el competitiu univers en que vivim.

És el nou paradigma: l’elasticitat de l’actual microcosmos professional. Qui no s’hi adapti, pot passar-ho malament. El món occidental podria anar partint cada pic més les seves estones de lleure. O redistribuir-les: el canvi climàtic podria alterar a mig plaç l’agenda productiva dels nostres principals emissors turístics. Per a que s’entengui, mirem a l’agenda acadèmica de França, Regne Unit o Alemanya. A ambdós països es comença el curs a primers de setembre, però s’acaba el vint-i-cinc de juliol. La raó de tal perllongació són les tres setmanes de vacances de semestre ( la de tardor, primavera i «midterm» ) que es poden agafar els seus estudiants britànics. Deixant de banda les vacances de Nadal i Setmana Santa, també existents.

Als nostres ulls,podria semblar una aberració, tenir els infants a escola fins Sant Jaume. Bàsicament per raons climatològiques. Però justament per aquestes, els nostres veïnats del Nord poden estar pensant en aquest moment que, ben mirat, ara el seu hivern ja no és tant rigorós. Ni el nostre tampoc. Però l’estiu mediterrani és insuportable i en canvi el centreeuropeu, potser és més benèvol. I els caps pensants han començat a reunir-se.

Telemàtica o presencialment. I, amb dades estadístiques a la mà - les enquestes on els seu respectiu alumnat confessa aprofitar molt millor les mini vacances que les cinc setmanes seguides de lleure estivals - podrien anar gestant una revolució de gran abast. Que molt probablement s’acabaria discutint en Directiva europea. Com la Política Agrària Comuna o el cup nacional de llet o CO2.

Ja no es tractaria de poder ser la Florida d’Europa: durant l’estiu, aquest títol se’l disputarien les platges normandes - avui encara gèlides - i les irlandeses. Per no dir els fiords escandinaus. Sinó la Cuba de la primavera i tardor. Quan - se suposa - a les Balears farà un temps benigne. O més bo que a la península danesa. I els al·lots hi podran venir a repassar les assignatures suspeses.

P.S.: parlant de workoholics, qui no ha fet vacances ha estat la classe política espanyola. Potser perquè no ha pogut fer els deures a temps.

Suscríbete para seguir leyendo