Mesa d’Educació Inclusiva i Especial: un oxímoron

La Conselleria d’Educació i Universitats va anunciar a principis del mes d’agost a una reunió amb la Presidenta del Govern de les Illes Balears la seva voluntat de promoure una Mesa d’Educació Inclusiva i Especial. La preocupació i l’interès demostrat per l’actual Govern per millorar i dotar de serveis als col·lectius més vulnerables, i especialment a les persones amb discapacitat, és un fet lloable que mereix suport i reconeixement.

Ara bé, seria convenient que els responsables de la Conselleria d’Educació i Universitats duguessin a terme el seu projecte des del paradigma, els coneixements i les idees més actuals sobre el tema. Seria convenient –per no dir imprescindible- que la visió de la discapacitat que empren sigui la defensada pels professionals, els tècnics i els investigadors; que encarin el tema com ho fan els organismes internacionals (Unió Europea, ONU, Unesco; OMS) i també les associacions estatals i autonòmiques dels distints col·lectius representants de les persones amb discapacitat (Down España, Plena Inclusión, Cermi, Real Patronato sobre Discapacidad).

Des de fa anys, aquests organismes i associacions lluiten perquè la societat i els polítics adoptin una visió de la discapacitat no fonamentada en el model deficitari, un model que suposa una mirada molt parcial ja que només es fixa en les limitacions i els dèficits de les persones, tot proposant respostes individuals i segregades. El model actual és el contextual: un paradigma que posa l’èmfasi en la interacció de les capacitats de les persones i les oportunitats que ofereix l’entorn. Aquesta forma d’encarar la discapacitat és la pròpia de l’Educació Inclusiva, la qual proposa un model funcional d’intervenció on es pugui garantir l’aplicació del drets humans per als col·lectius més vulnerables.

La concepció de la discapacitat des d’una perspectiva deficitària i assistencial superada en tots els àmbits socials. També està del tot obsoleta en el món educatiu, on l’Educació Especial representa ja una resposta del tot desfasada i anacrònica. Els coneixements i el reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat han arraconat la perspectiva deficitària i han promogut un model basat en la inclusió i l’equitat.

L’Educació Inclusiva no és una extensió o continuació de l’Educació Especial; és un nou paradigma diferent, amb una perspectiva fonamentada en un model social i de drets, oposat al model mèdic i deficitari propi de l’Educació Especial. L’Educació Inclusiva compta amb el suport i l’empenta, entre d’altres documents oficials, de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat aprovada l’any 2006 per l’ONU i ratificada per l’Estat Espanyol que la publicà al BOE l’Abril de 2008. Per altra banda, cal recordar la sentencia del Tribunal Suprem de dia 14 de desembre de 2017, on dictaminà que l’Educació Inclusiva és un dret fonamental que les administracions educatives estan obligades a garantir per a totes les persones sense excepcions ni discriminacions de cap tipus.

L’Educació Inclusiva sols pot donar-se als centres i a les aules ordinàries, on la presència, la pertinença, la participació i l’aprenentatge de tot l’alumnat des de l’equitat, l’acceptació i el respecte per la diversitat (com un valor positiu tant a la societat com a l’escola) suposin una realitat indiscutible per a tots els infants, siguin quines siguin les seves característiques.

Resulta evident que, per aconseguir aquest objectiu, és indispensable que hi hagi canvis significatius a la manera d’entendre i d’enfocar l’educació, no de les persones amb discapacitat sinó de tots els infants sense excepció. Però, sobretot, és necessari un canvi a les polítiques, a la visió i l’enfocament de l’Administració educativa que ha de liderar l’aplicació del significat real i les implicacions pràctiques de l’Educació Inclusiva: ha de possibilitar la millora del Sistema Educatiu Ordinari, permetent-li acollir i promoure l’aprenentatge a tot l’alumnat sense excepcions, potenciant una cultura inclusiva als centres educatius i dotant dels recursos i suports necessaris per complir aquest objectiu.

Aquest plantejament hauria de fer desaparèixer els dictàmens d’escolarització, perquè hem de treballar i lluitar des de tots els fronts possibles. L’Administració és un element clau per aconseguir un únic sistema educatiu on tots els infants trobin la resposta adequada a les seves realitats des de la inclusió i no des de la discriminació, per molt ben intencionada que aquesta sigui.

És important, per tant, que la Conselleria d’Educació i Universitats del Govern de les Illes Balears faci una aposta decidida sobre l’Educació Inclusiva, i per això cal tenir les idees clares sobre el model a adoptar. L’Educació Especial fou un bon recurs i una bona alternativa en el Segle XX però ara ja no serveix. El coneixement, la legalitat i les demandes socials assenyalen que el model de l’Educació Inclusiva és el millor model educatiu que coneixem, no només per als col·lectius vulnerables sinó per a tota la població sense excepcions ni discriminacions de cap tipus. Benvinguda sigui una Mesa de diàleg autonòmica per poder treballar i cercar fórmules per aplicar una real i vertadera Educació Inclusiva a totes les escoles, instituts i centres educatius de les Illes Balears.