La meva veritat
«No me queda nada salvo la certeza de tu bondad». Aquesta frase, atribuïda a Virginia Wolf, apareix citada al magnífic assaig El peligro de estar cuerda, de Rosa Montero. La va escriure en un moment especialment difícil, quan la bogeria era a punt d’aparèixer de nou en l’horitzó de la seva vida i sabia cert que Leonard, la seva parella, era l’única persona que podia salvar-la de la desfeta.
És una vertadera sort, poder comptar amb algú que et faci costat quan el necessites. Jo he tengut la immensa fortuna de poder estar devora tu des de fa exactament 40 anys, d’ençà aquell dia en què decidírem casar-nos a Sant Marçal i començar plegats un projecte de vida. No va ser difícil, enamorar-me de tu: la teva bondat i la teva transparència eren com un d’aquests gorgs que trobes al llarg d’una travessia especialment dura i difícil, i que et proporcionen forces i alleujament per continuar caminant tant com faci falta.
En tot cas allò que m’agradaria dir-te és que no se m’han fet gens llargs, tot aquests anys, ben al contrari. Com en qualsevol relació hem hagut de superar moments difícils, tràngols que han posat a prova la seva qualitat i solidesa. Però la teva alegria i la teva empenta m’han ajudat sempre a superar qualsevol obstacle, per gran i insalvable que semblàs, i vull que ho sàpigues.
Per això m’agradaria regalar-te aquests versos, a manera d’agraïment per tant com m’has donat, d’una banda, i pel privilegi que comporta haver tengut a l’abast la teva bondat i entusiasme sense parell, de l’altra: Potser vaig fer tard al sexe, / als Beatles, / a la indumentària indolent, / al fais l’amour, pas la guerre. / Potser vaig fer tard / a la revolta estudiantil, / als grans principis del 68, / a Sartre, Freud o Rimbaud. / Però no vaig fer tard a tu. / A tu, / cal que ho sàpigues, / vaig trobar-te en el moment adequat, / ni massa d’hora / ni tampoc massa tard, / en un solstici d’inusitada tendresa. / Em mostrares les mans / i em digueres: / apa, agafa-les, són teves, / les he estotjades per a tu, / perquè hi escriguis versos / i perquè et guïin / al llarg del teu màgic sender.
Gràcies per tot plegat, Maria Bel!
Suscríbete para seguir leyendo
