El nou model turístic del Sr Galmés, com és?

El passat dia 27 de juliol el nou president del Consell de Mallorca fou rebut en audiència pel rei. Li va explicar les iniciatives previstes per a la «recuperació» del sector turístic. Textualment, ens va contar després (DdeM 28 juliol pàg. 4): «li hem traslladat al rei que canviarem el caràcter de la institució que ha tengut durant aquests darrers 8 anys, amb comportaments turisme-fòbics. Estirem al seu costat per aconseguir un turisme de qualitat, sostenible, respectuós amb el medi ambient i que ofereixi qualitat de vida als mallorquins». No sabem si li va explicar al rei com ho farien per poder-ho comprendre perquè als ciutadans no ens ho ha explicat gens ni mica i no n’estam gens convençuts de la seva viabilitat.

El que li va dir al rei són frases fetes buides de contingut i plenes de confusió. És la cançoneta que pràcticament aquests darrers anys, a partir de la pandèmia, han cantat tots els partits polítics i empresaris de les activitats econòmiques del turisme. El Sr Negueruela i la Sra Armengol se’n omplien la boca contínuament i els hotelers en feien suport. Però els impactes negatius de la sobresaturació que patim els ciutadans no han tengut cap correcció i la qualitat de vida minva més de cada dia per mor de tanta massificació poblacional. És cert que el passat govern va prendre algunes potencials mesures per a teòricament frenar part del creixement insostenible, més a manera de ficció que de realitat. Únicament les moratòries, construcció de piscines i sol rústic podien tenir efectes efectius a mitjà i llarg termini.

A l’entrevista que li feren al Sr Galmés (DdeM 30 juliol pàg 7) repetia «canviarem l’actitud amb aquest sector. L’esquerra ha tengut comportaments turisme-fòbics i contra turístics. Han anat en contra d’allò que dóna treball i menjar a milers de famílies. Som conscients que vivim a un territori finit i s’han de posar un límits ... Volem recuperar la borsa perquè fa possible augmentar la competitivitat i que la qualitat de vida sigui millor gràcies a una gestió de les externalitats negatives del turisme». ... «Vivim a una illa totalment turística, però volem un turisme de qualitat. Farem millorar l’oferta i les zones madures, on aquests anys no s’hi ha fet res». Com resoldrà aquest teorema el PPVox?, la hipòtesi la coneixem bé: tenim un desenvolupament insostenible, sobresaturació poblacional, massificació, pèrdua de qualitat de vida, minva de patrimoni natural i cultural, restriccions d’aigua, importació de mà d’obra, augment de dependència, etc. La tesi que pretenen és indemostrable i impossible d’aconseguir si en lloc de limitar volen augmentar places, eliminar moratòries, deixar construir més, que venguin un màxim de creuers, no tenir cura del recursos limitadors i del seu esgotament, no limitar la capacitat de càrrega, no diversificar l’economia i seguir només en el monocultiu, importar més mà d’obra que és una part d’impacte de la manca i cost de l’habitatge i que ens augmenta més la dependència. Si sobra feina per què s’ha de crear més oferta innecessària i perjudicial, si ja no hi cabem.

Analitzem molt breument les propostes anunciades pel Sr. Galmés: «canviarem el caràcter de la institució», quina?, la dels darrers 8 anys o el dels anys passats governats pel PP; què entenen per turisme de qualitat?, un turisme de luxe o el que ofereixi la satisfacció del turista, no necessàriament ric, i que no minvi la qualitat de vida dels residents; no es pot entendre com volent absorbir més demanda que l’actual puguin oferir «qualitat de vida als mallorquins», en realitat la tendència serà contrària; «millorar l’oferta i les zones madures», estadísticament coneixem el que es va fer durant els governs del PP i el que d’ells hem heretat; el que manifesta, de manera despectiva, sobre la turisme-fòbia (que ell atribueix exclusivament a l’esquerra, cosa incerta) és una fal·làcia, no val dir mentides i fer judicis de valor. No és pot acusar de fòbia turística als ciutadans que manifesten no estar d’acord amb el camí d’insostenibilitat de com es gestiona, que volen salvar el turisme (com a privilegi i patrimoni social de tots) i evitar la seva progressiva i completa destrucció.

No sabem què entén per turisme sostenible el Sr Galmés. El turisme sostenible: ha de permetre que els recursos naturals i culturals es conservin per poder seguir sent utilitzats en el futur; la gestió del seu desenvolupament no ha de causar problemes ambientals o socials; ha de tenir una petjada ecològica mínima; la qualitat ambiental s’ha de mantenir, però en el nostre cas necessàriament s’ha de millorar; ha de respondre de forma activa i urgent al canvi climàtic; ha de respectar l’autenticitat sociocultural de les comunitats amfitriones, conservar els seus actius culturals i els seus valors tradicionals i protegir i defensar la llegua pròpia i natural del país (que amb els governs PPVox hi ha un greu perill); no ha d’entrar en competència més bé ha de crear sinergies sectorials.

Paral·lelament i arran del nomenament de Josep Aloy com a nou director general de turisme (ja ho va ser del conseller Flaquer) junt amb el nou conseller Jaume Bauzá, ambdós manifestaven (UH 29 juliol pàg. 16) que els objectius són actualitzar la Llei Turística i «recuperar l’esperit regulador que es va impulsar en 1999» ... «S’ha de recuperar el millor de totes les normatives aprovades fins l’actualitat, amb uns criteris molt concrets: unitat d’explotació, ús exclusiu, qualitat i reconversió». Afirmava el Sr . Aloy que és urgent renovar el pla de modernització de l’oferta dels allotjaments turístics. Això són lleis i plans ja estantissos i obsolets que no serviren gaire i a més no es compliren com sempre ha estat norma en la gestió del turisme.

La Llei General Turística (Llei 2/1999) es limitava a ordenar alguns aspectes dels allotjaments hotelers i apartaments turístics (no era una autèntica llei turística). En realitat fou la fórmula inventada per deixar inactivades una sèrie de propostes aprovades en el POOT, sobretot per beneficiar els promotors de la construcció. La Llei 3/1990 del Pla de Modernització d’Allotjaments Turístics i posteriors modificacions establia que els hotels s’havien de modernitzar en un termini fixat i si no ho feien perdrien la llicència d’activitat i a més la modernització havia de ser continuada (actualment no hi tocaria haver cap hotel no modernitzat). Però no es va complir legislativament per molts d’hotels. És cert que hi va haver una ferma modernització a certs hotels però d’abans de néixer la llei, foren els operadors turístics que ho imposaren als hotelers.

El model del PPVox no té gens de prospectiva de futur cap endavant i serà més del mateix. Una gestió de mirar sempre cap enrere comparant els turistes venguts cada anys respecte a anys anteriors. Sembla que tot apunta al sistema de Carlos Delgado en el temps que en va ser conseller.