Contra aquest turisme

Aquest article és contra el turisme. Contra un tipus concret de turisme, que, malgrat les promeses de transició del model, continua estenent-se a les nostres illes.

Contra el turisme que, arribat per aire i per mar, envaeix el centre de les ciutats i acaba provocant la mort del comerç tradicional, afavorint l’especulació immobiliària i expulsant els veïns dels seus barris. Contra les institucions i les empreses que recolzen o avalen aquest turisme. Contra aquest turisme s’han de posar límits contundents.

Contra el turisme que, amb l’excusa que «són joves i necessiten divertir-se», acaba en manades violant en grup o llençant-se des d’un balcó. Un turisme molt destructiu que afecta el turisme familiar que té dret a unes vacances tranquil·les.

Contra el turisme nàutic que utilitza la nostra mar per fer excursions nocturnes i etíliques, inunda de renou les nits de la nostra badia i de brutor la nostra mar i els pobles costaners.

Contra el turisme que massifica els paisatges naturals com platges o muntanyes amb fotos i comentaris a les xarxes socials. El mateix passa amb els espais urbans històrics, on, amb la disfressa de «turisme cultural» acaba ocupant totes les places i carrers, eliminant la vida social al carrer dels residents.

Contra la publicitat turística que, fent servir termes com «sostenibilitat» o «circularitat», defensa que el problema no és la massificació i la contaminació generada pel turisme, i que, el que cal fer, és «gestionar bé».

Aquest turisme, impulsat, tolerat o gestionat per grans institucions i empreses privades europees, nacionals i locals, té com únic objectiu fer un negoci que consisteix a mobilitzar el major nombre de turistes possible i fer el major nombre de negocis immobiliaris, creant un mercat internacional intensiu molt superior a la capacitat de càrrega social i ambiental de l’illa, per extreure el màxim benefici econòmic, sense pagar els costos ambientals i socials dels recursos que necessita i en contra de les necessitats de la majoria dels residents.

Aquest turisme és defensat per alguns grups polítics que, en nom de la llibertat, el toleren o defensen. No saben o no volen veure que sense l’eliminació d’aquest tipus de turisme tòxic, l’altre turisme, el bo, el que ocupa a la majoria de persones i d’empreses, el que té cura de la terra i la mar, desapareixerà.

A Mallorca aquest turisme tòxic creix any rere any durant els mesos d’estiu i a l’àrea de la badia de Palma, disminuint en la part central i nord de Mallorca, exceptuant alguns punts. És en els barris costaners de la badia de Palma, on es concentra aquesta malaltia turística que ens porta a la tendència il·limitada a augmentar la quantitat de turistes i de negocis de baixa qualitat, la immigració laboral sense qualificació, el turisme de gatera i problemàtic (que «magallufa» la badia de Palma). Així mateix, aquest turisme obliga a augmentar els serveis públics de policia, sanitat i neteja per atendre els problemes que genera.

Ara que comença un nou cicle polític hem de fer saber que aquí l’emergència climàtica també vol dir emergència turística, una emergència que esperam que els nous governats sàpiguen gestionar. No hi ha massa temps abans de danyar de manera irreversible el bon negoci turístic.