Com alaroner emprenyat em permetré agafar un element del meu poble –el Castell i la finca que l’envolta– com a exemple de la ineficàcia de l’Administració. Aquests dies es parla molt de la intenció del Consell de comprar la finca amb poc més d’un milió d’euros procedents de l’ecotaxa. També, gràcies a una exclusiva del Diari de Mallorca, coneixem que la família propietària, representada per Miquel Àngel Ordinas, diu tenir un comprador pel doble d’aquesta quantitat. On es troba la incompetència de l’Estat, entès com a conjunt de les Administracions? Per això cal fer història.
Madrid posà a la venda l’antiga fortificació el 1811, que amb la murada principal, la de la cova de Sant Antoni i els aljubs, ocupa tota la mola superior de la penya. El rector Francisco Lòpez Lobo, encapçalà la iniciativa, s’aconseguiren els doblers amb iniciatives vàries com la venda d’argent i captes populars. Quan els 1885 es tornà a posar a la venda, es quedà en mans de la família Sampol. Per què es ven una propietat del poble? Per què s’ho queden famílies políticament influents? Amb la complicitat de qui? Estam davant un cas antic de corrupció amb la complicitat de servidors públics i particulars?
Pel que fa a la compra de la penya per part del Consell o del Govern, s’arrossega des de fa vint anys. Llavors amb un ajuntament amb mans del PSM, gràcies a un pacte amb el PP, ja es parlà d’un acord amb la família Ordinas per adquirir la finca. Res de res. El 2019 es decidí dedicar doblers de l’ecotaxa a la compra. Semblava que l’acord era complet. Però arribà la pandèmia i Francina Armengol posposà l’adquisició per a destinar els fons a la lluita contra l’epidèmia. Podria ser raonable si no fos perquè la meitat de la quantitat pressupostada es gastà en una sola nit, la dels premis de Los 40 Principales. Mig milió per unes hores enfront d’una adquisició mil·lenària i per gaudir d’ella durant segles. En què pensava la presidenta? Què pesà més en la decisió? Els interessos de l’illa o els de la projecció mediàtica?
En 2023 es volia reprendre l’operació suspesa tres anys abans. El Consell conta que la consellera Maria Antònia Garcias es reuní amb la família, que fins i tot milloraren les condicions i que quan acabà l’encontre semblava que hi havia un acord. Per això, expliquen, es va incloure entre els projectes a finançar amb l’ecotaxa. La versió de la família és radicalment distinta. La trobada durà cinc minuts i el seu rebuig fou absolut. Qui diu mentides? Existeix una acta d’aquestes negociacions? El PP, que ara aixeca la senyera de la compra, mai donà una passa per fer públic el Castell. Si, com diu, vol suprimir l’ecotaxa, com la faria realitat?
En paral·lel a l’adquisició de la finca, el Consell negocia perquè el Govern central li cedeixi el solar on es troben les murades. Madrid aporta abundant documentació de que la propietat és seva. La família Ordinas posa sobre la taula un document de la Comissió de Monuments de 1932, en la qual participava un destacat membre de la família compradora del 1885, segons el qual les murades serien privades. Veurem. El que sabem és que o hi ha acord o els plets poden ser eterns. El Consell fa anys que negocia la cessió. De fet, l’expressió «a finals d’any s’haurà transferit» l’hem escoltada el 2020, el 2021 i el 2022. Si l’Estat diu que n’és l’amo, que el vol cedir a l’organisme insular i que aquest l’accepta, per què encara no ha acabat el procés? Quins són els funcionaris o els polítics que en quatre anys no han pogut, sabut o volgut completar uns tràmits aparentment tan senzills? Per què no aixeca el dit i s’explica el funcionari de Patrimoni que, segons la família, afirma que les murades són privades? Són incompetents, negligents o peresosos? A una empresa privada serien al carrer.
Mentrestant, aquest Monument Històric Artístic Nacional des de 1931 es degrada. Fa més de vint-i-cinc anys que el Pla de Castells que impulsà el conseller Damià Pons ja denunciava greus patologies. Dos anys enrere, els tècnics del Consell reafirmaren l’existència i agreujament dels problemes. Devers el 2010 s’apuntalà un dels aljubs, es digué que poc després es restauraria. Dotze anys han passat i res s’ha fet.
Si les murades són propietat de l’Estat, per què no intervé en la seva conservació? Per què pressupostà 300.000 euros gràcies a les gestions del senador Pere Sampol i no en gastà ni un? Incompetència, deixadesa o peresa? Si és privat, per què no s’obliga la propietat a mantenir el bé protegit, tal com mana la llei? Incompetència, deixadesa o peresa?
El Castell d’Alaró s’esbuca mentre les administracions s’ho miren i no saben, no poden o no volen solucionar aquest assumpte? Un dia no quedarà pedra sobre pedra. A algú li importarà?
