Vivim temps convulsos i extremadament complexos d’ençà que la pandèmia va desafiar la nostra capacitat de resiliència individual i col·lectiva. Quan semblava que el pitjor ja havia passat, la brutal i imperdonable agressió militar de Vladimir Putin contra Ucraïna ens torna a deixar davant les portes d’una crisi de dimensions incertes. Mentrestant, la gran amenaça del segle, l’emergència climàtica, es manté latent sobre no ja el nostre estil de vida, com les dues crisis anteriorment mencionades, sinó sobre la capacitat de la humanitat de mantenir un planeta en condicions habitables.

Avui, Dia Mundial de l’Aigua, és necessari reflexionar sobre el futur de la gestió d’un dels recursos naturals més bàsics per a la vida i, a la vegada, un dels més amenaçats pels efectes de l’escalfament global. Ni tan sols els negacionistes s’atreveixen a dibuixar escenaris futurs on l’escassetat d’aigua no sigui un problema. De fet, no cal pensar en distòpies. L’any passat, la ONU ja va reconèixer, a Madagascar, el primer episodi de fam i sequera fruit del canvi climàtic.

A l’arxipèlag, ens trobem en una situació delicada, després d’uns mesos de pluges irrisòries i on només l’episodi excepcional del mes de novembre ens ha allunyat, de moment, de la possibilitat real de patir problemes d’abastament. Amb tot, vull allunyar-me del catastrofisme propi d’aquesta època que, tanmateix, ens empeny a la desmotivació d’actuar per a resoldre el problema. Ara mateix, estam un poc pitjor que l’any passat però hem encarat estius amb pitjors perspectives no fa tant. Amb tot, el risc és real i seria irresponsable negar-lo o banalitzar-lo.

Davant la reducció progressiva i irremeiable recurs que s’espera per als propers anys, fomentar la regeneració i reutilització de l’aigua sembla la única manera possible de garantir la sostenibilitat del cicle integral de l’aigua.

Tot i que entre l’any 2001 i l’actualitat el volum d’aigua regenerada utilitzada a les Illes Balears s’ha duplicat, actualment només el 32% de les aigües depurades es reutilitza, principalment per al reg de camps de golf i per al reg agrícola. Aquest percentatge podria arribar al 60%, simplement regenerant i utilitzant aquelles aigües depurades que actualment tenen un contingut en sals adient per al reg, i a la seva vegada, aquest percentatge es podria incrementar amb la distribució d’aigua regenerada per usos urbans o amb el seu tractament per usos ambientals, com per exemple la recàrrega d’aqüífers.

En aquest sentit el Pla Hidrològic preveu actuacions encaminades al foment de la reutilització com ara la redacció de Plans de Gestió Sostenible de l’Aigua per part dels Ajuntaments, la reutilització obligatòria dels efluents de tipus industrials, la obligatorietat de reutilitzar per activitats esportives amb superfícies superiors a 3 hectàrees, la millora de les infraestructures existents de reutilització per reguiu, la implementació d’un Pla de Reutilització amb Aigües Regenerades i una prova pilot a Menorca per infiltració d’aigües regenerades a aqüífers, entre d’altres.

Per tal de fomentar aquesta reutilització es necessiten del compromís i implicació de totes les administracions, el que hem denominat el Pacte per l’Aigua, així com el de tota la ciutadania. Només així complirem el deure de garantir el recurs per a les generacions futures.