Emili Darder, Batle de les escoles

Han passat 85 anys i un dels reptes de la societat segueix essent mantenir viva la memòria i donar visibilitat a les veus que han estat silenciades. En el meu cas, en vaig rebre una lliçó de qui no m’esperava rebre-la, la meva repadrina, coetània dels fets i que quan sentí el nom d’Emili Darder, l’anomenà el Batle de les escoles.

I efectivament, no podem oblidar l’impuls educatiu de la República. L’Espanya caciquista no havia volgut millorar el nivell educatiu de la seva població. En canvi, la República va posar en marxa el pla quinquennal per a construir vint-i-set mil escoles que, sens dubte és el projecte educatiu més ambiciós de la història.

Darder abans de Batle de Palma, fou regidor i presidí la Comissió de Cultura que posà en marxa el Pla General de construccions escolars de l’Ajuntament de Palma. La ciutat amb una població escolar d’uns quinze mil estudiants sols tenia escoles públiques per a un terç dels alumnes i només els que tenien prou recursos podien accedir a l’educació privada que estava en mans de l’Església.

El Pla General havia de millorar les escoles existents i construir-ne de noves per atendre tots els infants de Palma. Les escoles de ses Finestres Verdes, Coll d’en Rabassa, Son Espanyolet, la Soledat, Son Serra, s’Arenal, Jaume I, Sant Jordi entre d’altres s’iniciaren en aquell moment. No és estrany que molts ens demanem on seríem ara si hagués tengut continuïtat la iniciativa.

Els feixistes acabaren amb molts somnis, entre ells, l’educatiu. Tal i com apunta Pere Carrió, l’escola i els mestres foren víctimes d’una caça de bruixes. Només a Palma, 44 dels 142 mestres foren depurats però les depuracions també afectaren professors, inspectors i fins i tot personal no docent. Alguns acabaren afusellats, altres suspesos de sou, separats del servei i tants altres càstigs com demostren les fitxes de depuració que es poden consultar a l’Arxiu i Museu de l’Educació. Els motius eren diversos com no anar a missa, ser invertits, maçons o immorals, ser dones lliures i molts altres impropis d’un estat de dret.

D’aquesta manera, en els actes d’enguany seguim tenint una especial atenció a Darder, Jaume, Mateu i Ques, però també treure del silenci als qui foren depurats i tal i com es va oficialitzar al Ple de l’Ajuntament de gener de 2018, a totes i cada una de les víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme de la nostra ciutat.

Vull acabar amb unes paraules de record per Gabriel Riera que ens ha deixat aquesta mateixa setmana. Va ser un dels fundadors de Memòria de Mallorca i el darrer testimoni directe d’aquests fets, que el seu exemple ens serveixi per no oblidar mai les víctimes d’aquella guerra injusta i incivil.