Llegint aquests dies retalls de premsa sobre l’inici de curs en el conjunt de l’estat, he trobat notícies com aquestes: a la ciutat de Saragossa denuncien el tancament de 25 línies de primer d’educació infantil; el curs s’inicia a Cadis amb 5.000 alumnes menys; a Catalunya baixa el nombre d’alumnes a infantil, primària i, per primera vegada, a secundària.
El cas de les Illes Balears és del tot diferent. De fet, som l’única comunitat autònoma en què augmenta la població escolar; ben al contrari de la tendència a la baixa de la resta de l’estat. Pel que fa al curs escolar 2021-2022, l’increment se situa en un total de 3.113 alumnes, amb el mateix professorat que el curs passat.
A aquesta dada cal afegir-hi la manca endèmica d’infraestructures educatives i la gran diversitat de la població illenca i, de retruc, del seu alumnat; tot això impacta l’entorn escolar. A les Illes Balears hi conviuen un total de 160 llengües diferents, una xifra que dona fe de la immensa diversitat lingüística i cultural. El darrer Anuari de l’educació, del 2020, recull que els 32.369 alumnes matriculats a les Illes Balears durant el curs 2019-2020 provenen de 136 països diferents, distribuïts per tots els continents. A les Illes el percentatge d’alumnat estranger és d’un 16,1%; a Extremadura, d’un 3,06 %.
Un exemple: a una aula d’infantil d’un centre públic de Palma hi ha 19 alumnes, dels quals, només 1 NO és nouvingut. Amb una composició tan heterogènia, és possible acollir els nouvinguts i oferir una educació de qualitat a l’abast de tothom?
D’altra banda, un dels pocs “beneficis” que ha suposat la pandèmia de la covid ha estat haver tengut, durant el curs passat, unes ràtios baixes, al voltant d’uns 18-20 alumnes per aula. Aquest fet, que el professorat ha valorat de manera molt positiva, va permetre atendre l’alumnat en unes condicions millors d’una manera més directa, per a fer front a les mancances de l’ensenyament en línia durant l’estat d’alarma.
A l’STEI Intersindical no entenem la decisió de la Conselleria d’Educació de tornar a les ràtios anteriors a la pandèmia, mentre es demana als docents que extremin les mesures de prevenció. Una mesura que contradiu una iniciativa recent del Grup Parlamentari Socialista en el Congrés que proposa reduir de forma permanent les ràtios en els centres “d’alta complexitat social”. Per ventura no són les Illes Balears un territori “d’alta complexitat social”, d’acord amb tot el que hem exposat?
L’Institut Nacional d’Estadística pronostica que les seran el territori on més creixerà la població en els propers 10 anys. Amb el percentatge d’immigració de les Illes Balears, l’STEI Intersindical considera que hauríem de tenir unes ràtios adaptades a la nostra realitat social, lingüística i cultural; unes ràtios que ara venen marcades de manera homogènia i centralitzada per la Llei orgànica d’educació de 2006, una norma cega i sorda davant la situació escolar de cadascun dels territoris.
El nombre màxim d’alumnes per aula és el mateix a totes les comunitats autònomes, quan aquí els grups escolars són molts més heterogenis i, a més, cada vegada va en augment. No es pot tallar tothom amb el mateix patró. També veim molt poc ambiciosa la proposta que incloul’avantprojecte de la Llei d’Educació de les Illes Balears, d’una reducció d’un 10 % de les ràtios en dos anys, amb el panorama que hem descrit.
Calen accions urgents en el sistema educatiu illenc, i una és reduir sí o sí les ràtios. Ens hi posam d’una vegada?
