Qualsevol reflexió econòmica i social sobre què cal fer ara pel futur de les Illes Balears, implica replantejar el model turístic actual. L’aturada gairebé total de l’activitat turística que ha implicat la COVID-19 i les enormes incerteses sobre el futur del turisme a escala global, que ens deixa en mans de massa factors externs i d’altres crisis globals, com l’energètica, la climàtica, l’ambiental o de consum.

No podem deixar les solucions simplement en mans del mercat, necessitam una major implicació dels poders públics i la definició d’un procés de transició cap a un nou model de societat. Amb relació al que fa el turisme, davant les clares mostres d’esgotament del model actual, és necessari apostar per redimensionar a la baixa el nombre de places turístiques, tot eliminant-ne l’oferta obsoleta, perquè pugui continuar sent el motor econòmic del país, en una societat més sostenible i justa.

La reconversió del turisme té antecedents: parlar de contenció i reconversió de places a l’àmbit hoteler no és estrany. De fet, el Pla de Modernització d’Allotjaments Turístics derivat de la Llei 3/1990 va afectar prop de 300.000 places turístiques. Gairebé una dècada més tard, a la legislatura 1999-2003, també varen ser eliminades 40.000 places no autoritzades. No obstant això, en anys posteriors es va experimentar un doble procés que ha suposat un increment del nombre de places totals d’allotjament, fins a arribar a una oferta oficial d’unes 400.000 places, 300.000 llits d’establiments hotelers i uns 100.000 d’estades turístiques i el sostre establert pel Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics (PIAT) del Consell de Mallorca és de 430.000 places.

Fa uns dies ha tornat als mitjans de comunicació la reconversió d’edificis hotelers en espais socioculturals, o sociosanitaris, de naturalesa tant pública com privada, o habitatges de protecció oficial. És clar per nosaltres que el canvi d’ús de les edificacions hauria d’anar lligat -sempre que fos oportú- a una reconversió integral de les zones on es dugués a terme, estenent les intervencions a l’espai públic, els serveis, increment dels espais verds, les xarxes de transport, etc., per tal d’adequar-les als nous usos proposats.

Perquè aquesta proposta no quedi en paper banyat, com ha estat fins ara després del Decret de maig del 2020 on es contemplava en una esmena addicional, i que motivi als hotelers i als gestors municipals, cal una estratègia planificada que impulsi línies de finançament avalades pel Govern per a l’execució del canvi d’ús proposat.

Paral·lelament al canvi d’ús, per a la planta que resta activa, s’haurien d’impulsar mesures de modernització, sota criteris d’augment de la superfície de les habitacions i a la reducció de places, transformant 2 habitacions en 1 o 3 en 2, amb la idea que en el futur postpandèmic l’espai vital serà un factor de qualitat clau. Es podria propiciar aquest tipus de modernització amb incentius fiscals, ajuts a la promoció, formació o d’altres tipus. També es podria millorar de la qualitat de l’oferta convertint habitacions en espais comuns, deficitaris a nombrosos establiments hotelers. En totes les mesures s’hauria de quantificar la pèrdua de llocs de treball que suposaria aquesta reducció de places, per tal d’oferir alternatives laborals lligades a la reconversió de les mateixes en altres usos com el sociosanitari o el sociocultural.

Les mesures de modernització podrien anar acompanyades de plans especials d’enderrocament/esponjament d’establiments turístics obsolets, d’establiments en primera línia o en espais clau per millorar la xarxa urbana, a més de la deconstrucció de la costa per afrontar l’emergència climàtica, actuant sobre elements singulars d’impacte en primera línia i espais de biodiversitat fràgil, amb la transferència i/o cooperació amb l’Estat en l’aplicació de Llei de Costes i el rescat de concessions municipals anacròniques.

Totes aquestes mesures, exposades recentment pel Fòrum i presentades públicament, estarien ben gestionades dins un pla espècia d’una zona pilot, com podria ser per exemple Magaluf. L’estratègia final seria reconvertir la zona en una zona residencial i turística diferent, treien del mercat les ofertes de turisme d’excessos i fer-la atractiva per altres usos residencials i socials.

El canvi d’ús s’ha de contemplar com una eina que- juntament amb altres- ha de reduir i transformar l’oferta turística obsoleta o insostenible a altres usos econòmics i socials necessaris, caminant cap a un turisme regenerador i no depredador. Aquesta estratègia no és fàcil ni es planteja a curt termini. Es tracta de canviar un model turístic que ja fa temps que dóna símptomes d’esgotament per un altre model turístic fort i millor. La gestió no es pot deixar en mans del Govern, ni del Consell Insular, ni dels hotelers. S’hauria de constituir un organisme de planificació estratègica en el que els ajuntaments i la societat civil també hi haurien de formar part. És l’hora del pacte social per a un nou turisme. Ara tenim recursos que vénen d’Europa, aprofitem per fer el canvi que fa molts d’anys que en xerram.