Matías Vallés, a més d’excel·lent professional, destaca com un dels consumidors de cultura més responsables que conec. No en queden molts com ell, tan fidel a l’adquisició de llibres en paper a una llibreria o a gratar-se la butxaca per l’entrada d’una estrena a un cinema on de vegades acaba assegut a la butaca tot sol enmig de la foscor de la sala. Diumenge passat, la lectura d’un article seu titulat Vila-Matas detecta sitios «horrendos» en Mallorca em confirmà que encara compra llibres a l’antiga, primer pagues desprès comproves si ha valgut la pena. En l’article confessa que un cop llegida l’obra, només pogué reprotxar-se que fou una mala inversió econòmica.
Un dels llocs horrends de Mallorca, segons Vila-Matas, resulta ser el bar La Polilla el qual, a més, titlla d’antro. Em deman si aquesta elecció té a veure amb un incident que vàrem protagonitzar l’escriptor i jo mateix fa molts anys en el bar en qüestió. Només diré que acabàrem tots dos en terra. Més enllà de l’anècdota, és injust el blasme que fa l’escriptor a un dels bars més autèntics i amb més classe de la recent història de Palma, tant a la primera època, més pels joves que érem, com a la segona. En els noranta, La Polilla reunia una parròquia diversa, exquisida, amb un toc canalla, que passava de discoteques, gent que feia la darrera copa (o la primera) més els que hi aterràvem una vegada tancats els nostres negocis amb els nostres clients. A beure, xerrar o a fer una partida de billar americà.
Canviant de registre, l’article de Matías Vallés no s’estalvia una subtil crítica als adjectius utilitzats per l’escriptor («horrendo» i «insulso»), poc elegants tractant-se d’un autor genial. Modestament, és ver que podria haver posat més atenció a una qüestió tan delicada com és l’adjectivació. Un autor com Vila-Matas, tan influït per James Joyce, haguera pogut recórrer a la novel·la Finnegans Wake i elaborar algun centaure de dues paraules com «polillantro» per descriure La Polilla.
