Dissabte passat en arribar al mercat a fer la compra em va assaltar al cap aquella antiga sentència d’Adam Smith segons la qual podem gaudir dels nostres menjars a taula no gràcies a la benevolència del carnisser, del cerveser o del forner sinó al seu propi interès. Si revisam el pensament del british amb perruca i introduïm els amos i les mestresses del nostre mercat en la frase podrem arribar a una conclusió diferent. Òbviament sense benefici no hi ha negoci, emperò jo he constatat que aquests petits empresaris no es mouen exclusivament per un impuls egoista.
N’oferesc, entre molts, dos exemples de la meva experiència personal. Un dia, una experta placera, en veure’m indecís, amb pur interès didàctic, m’il·lustrà amb una guia clara, senzilla i universal per fer la compra: «A l’estiu, fruita», a l’hivern, verdura». Aquesta lliçó evita per exemple comprar cireres en el mes de desembre o carxofes el mes d’agost. L’altra exemple és molt agombolador. Posem que un dia entres al mercat una mica nial i de cop, quan sents que et saluden dient-te carinyo o et nomenen rei, no necessàriament constitucional, és impossible que no sentis com comença a pujar-te l’autoestima.
Tornant a dissabte, voltant pels passadissos, em vaig retrobar captivat amb la massiva presència de la metonímia més saborosa de la cuina d’estiu, presentada a lloc privilegiat en pràcticament tots els trasts del mercat: l’escudella fresca! La llegum així batejada, pintada de morat i només aparentment fora de temporada, és en realitat la mongeta de confit, la qual, a més d’altres virtuts, no requereix l’espera d’una nit en remull per oferir tot el plaer gustatiu de la seva tendra i lluminosa eclosió estiuenca. Si en tenen una recepta de família, a què esperen per cuinar la primera escudella d’enguany.
