L’any que està a punt de començar es commemora el cinquè centenari de la revolta de les Germanies a Mallorca. Fou un 6 de febrer de 1521 quan el virrei de Mallorca, Miguel de Gurrea, ordenà empresonar set menestrals que des de feia uns mesos celebraven reunions per deixar palesa la seva protesta pels abusos d’una administració en mans de la noblesa. Els detinguts eren Joan Crespí, Pere Bagur, Pasqual Rosselló, Joanot Colom, Francesc Colom, Guillem Vich i Rafel Ripoll. Eren paraires, barreters, espasers i representants d’altres oficis, un segment econòmic que segles després es convertiria en la burgesia.

No es tracta de contar tota la història, però sí de recordar algunes de les circumstàncies que abocaren a una terrible guerra civil illenca. Ferran II havia ordenat el 1512 fer uns estims dels béns cadastrals per cercar una fiscalitat més justa. Es tractava d’aconseguir un repartiment més just de les càrregues, que llavors afavorien la noblesa enfront de les classes més populars. Nou anys després, ja amb Carles I coronat, encara no s’havia fet res.

Al principi de la revolta semblava que s’aconseguirien els objectius. El moviment passà de la ciutat als pobles i Joan Crespí era el moderat líder dels agermanats. Però el rei ordenà un restabliment de la injusta legalitat anterior i una part dels revoltats es radicalitzaren. Amb Joanot Colom com nou líder, Crespí fou empresonat i assassinat. La violència cresqué. Els partidaris dels nobles es refugiaren a Alcúdia i resistiren els embats dels rebels. Carles I envià 800 soldats. Conqueriren Pollença i cremaren l’església amb les 200 dones i nins, que es trobaven dedins. A Son Fornari derrotaren l’exèrcit agermanat i causaren un milenar de morts. Una nova victòria dels reialistes deixà cinc-centes víctimes més i un centenar de penjats. El 7 de març de 1523, la ciutat capitulà.

La revolta havia acabat. Començava la repressió. S’executaren més de 200 sentències de mort. També es produí una revenja econòmica, que propicià un augment dels bandejats.

Tres segles després, es reobrí la polèmica entre la societat mallorquina. Per liberals com Antoni Furió, els agermanats es convertiren en “campeones de la libertad” que lluitaren per “defender las libertades patrias, oponerse a las tiranías y morir víctimas de su furor”. Pels conservadors com Josep Maria Quadrado “mestre Colom és només un gran criminal”. Fruit d’aquestes anades i tornades pel que fa a la qualificació dels revoltats, són els canvis de nom d’un carrer de Palma que de vegades ha estat conegut com d’en Colón i altres d’en Colom. També que el seu cap estigués exposat fins a l’any 1822 dins una gàbia a la plaça de la Porta Pintada perquè el vegessin els homes que arribaven de la part forana o que, en un període de govern progressista, l’Ajuntament de Palma col·locàs el seu retrat, obra de Gabriel Reinés, a la sala de plenaris.

Es poden treure lliçons per avui d’uns fets succeïts mig mil·lenni enrere? Sens dubte. Ens tornam a trobar en uns temps difícils. Molta gent sortirà empobrida, endeutada o sense feina de la crisi causada per la Covid-19. Les mesures dites d’estímul, els doblers europeus i els préstecs privats o públics s’hauran de tornar en algun moment. En les darreres crisis s’ha produït un fet que gairebé ningú discuteix, que les classes mitjanes s’han empobrit i, en canvi, les altes s’han enriquit més.

Quan arribi l’hora de treure comptes, a tothom convé arribar a acords per repartir les càrregues d’una manera justa i d’acord amb el que cadascú té. No seguir aquesta lliçó pot dur a nous conflictes socials i, en el pitjor dels casos, al vessament de sang. Com fa cinc-cents anys.