Antigament, i fins al segle XVI, la Nit de Nadal, entre la pregària de les Matines i la Missa de Mitjanit (l’anomenada popularment Missa del Gall) es representava a les catedrals i a diverses esglésies el Cant de la Sibil·la, un drama medieval que profetitza l’arribada del Messies i la fi del món: «El jorn del judici/ parrà el qui haurà fet servici./ Jesucrist, Rei Universal,/ homo i ver Déu eternal,/ del cel vindrà per jutjar/ i a cada un lo just darà». Cal tindre en compte que en l’antiguitat, les sibil·les exercien de pitonisses i per això mateix eren consultades per tal de conèixer el futur.
Aquest peça medieval cantada en la nostra llengua és interpretada per un noi o una noia vestits amb túnica, mantell i un casquet al cap i amb una gran espasa a les mans. La Sibil·la, amb la melodia gregoriana més arcaica d’Europa, es representava antigament a les catedrals de l’Alguer, Palma, Barcelona, València i altres esglésies o basíliques, per anunciar el judici final. Va ser el Concili de Trento el que prohibí les representacions a l’interior de les esglésies i per aquest motiu van desaparèixer molts drames litúrgics.
Durant els últims decennis, el Cant de la Sibil·la s’ha recuperat a diverses esglésies i pel seu valor cultural, el 2010, el Cant de la Sibil·la va ser declarat per la Unesco, Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
El text del Cant de la Sibil·la està inspirat en un sermó pseudoagustinià difós en l’edat mitjana i la seva representació a diverses catedrals i esglésies del País Valencià, de Catalunya, de les Illes Balears i de l’Alguer, va fer que apareguessin algunes versions que, amb les melodies corresponents, es cantaven en aquests temples i en d’altres.
El Cant de la Sibil·la sol representar-se en la majoria de les esglésies la Nit de Nadal, tot i que aquesta peça és més pròpia del temps d’Advent, que no de la Nit de Nadal, ja que s’adiu més en el temps litúrgic de les tres primeres setmanes d’Advent, quan la litúrgia posa al nostre davant la vinguda i manifestació del Fill de Déu, que vindrà a jutjar el món, mentre que els últims dies de l’Advent ens preparem per commemorar la vinguda del Messies a Betlem. Per això trobo que en aquells llocs on aquesta representació es fa la Nit de Nadal, el Cant de la Sibil·la hauria de traslladar-se a un dels tres primers diumenges o dissabtes d’Advent, en compte de representar-se el 24 de desembre a la nit, on l’accent de la celebració la posem en el naixement de l’Infant Jesús. El Cant de la Sibil·la és una tradició que hem recuperat i que ens prepara a rebre Déu que vindrà a la fi dels temps. Un Déu que ens jutjarà en bondat i en misericòrdia.
Com va dir el bisbe Francesc en la seva carta setmanal del 2 de desembre de 2018, (i que la Sibil·la ens recorda) els cristians «esperem que Jesucrist, el Salvador, que ja s’ha encarnat en la història humana, torni gloriós per portar a plenitud la salvació que ens ofereix amb la seva vida, mort i resurrecció».
