"Però a les zones amb risc d'inundació es poden fer cases?" Ho preguntaven molts periodistes durant les tràgiques inundacions de Sant Llorenç i Artà de 2018. Tothom evitava la resposta amb circumloquis: "Sí, es poden edificar i construir habitatges a les zones de risc d'inundació".

També estava permès a les zones amb altíssim risc d'incendi, erosió o d'esllavissaments. Amb una parcel·la mínima a un lloc de risc, l'Ajuntament havia de d'atorgar la llicència i així ja es podia construir una casa, per utilitzar com a residència pròpia o per destinar-ho a lloguer.

Des de dimarts això ja no és així, gràcies a la convalidació parlamentària del Decret Llei de Mesures Urgents per a la Protecció del Territori. A més d'aquesta prohibició de construir en zones de risc, també es protegeix un 10% més del sòl rústic de Mallorca (a Menorca i Eivissa ja no es podia), per consolidar un model oposat a la depredació i venda del territori, especialment a costa de la desaparició i la degradació del sòl rústic.

El Decret Llei acaba amb una altra pràctica: la construcció de "mansions" desmesurades a entorns on predominen les cases de camp petites. Ara, això s'haurà acabat: les cases al camp tornaran a dimensions pròpies del fora vila de les illes.

Aquestes bosses de sòl sense transformar -sòl rústic aparent en pèssimes condicions ambientals a causa de l'abandonament d'anys-, són un greu perill per a la sostenibilitat territorial, ambiental i social de molts pobles i ciutats de les Illes. La llei del Sòl d'aquells anys permetia ampliar un 30% el sòl urbà sense cap més justificació.

Avui en dia, aquests creixements, a vegades de grans dimensions, poden posar en risc el "model de ciutat" de cada ajuntament i provocar el col·lapse de les depuradores, la mancança d'aigua potable (fa anys que bevem aigua depurada, que és ecològicament insostenible) o empitjorar la mobilitat interna de l'àrea on es troben, generant nous i greus problemes de trànsit.

Aquesta setmana s'ha donat una nova passa en la protecció del sòl rústic a Mallorca i Pitiüses (Menorca té tot el seu sòl rústic protegit des de 2003 sense cap hecatombe social ni econòmica), però a més s'eliminen antigues amenaces de creixement de ciutats i pobles. Normes com aquestes ens han d'ajudar a sortir de la crisi per una via verda i sostenible. Mai més amb l'únic model que alguna gent coneix i que s'ha aplicat a les illes la major part dels darrers 60 anys: urbanitzar, construir, saturar i col·lapsar.

* Coordinador Àrea de Territori de Podemos Illes Balears