L'amo de la revetlla de Sant Sebastià, Alberto Jarabo, envià els ciutadans a lluitar contra els elements. Els ciutadans convocats, amb molt més seny que el polític, es quedaren a ca-seva. El tinent de batle de Participació Ciutadana volgué lluitar contra la tempesta Glòria i tranquil.litzà les companyies d'assegurances.
Jarabo ni tan sols invocà el patró de Palma com protector enfront de la seva temerària decisió. De fet, al programa obvià tota referència als orígens de la festa i creà un delirant relat sobre el Drac de na Coca que arribà a una ciutat trista. Amb les flamarades que treia pels queixals, encengué foguerons i els habitants de Palma arribaren a la conclusió que "es tenien els uns als altres i que això els feia més forts i millors". El final del seu conte és que "de llavors ençà, el mes de gener és per aquella ciutat temps de festa i germanor". I qui no s'ho creu, que ho vagi a cercar, com diria el senyor Francesc de Borja Moll en acabar la rondalla.
Jarabo no celebra Sant Sebastià. El seu patró és Sant Coca o Sant Drac de na Coca.
Com recordà el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, el soldat i màrtir és venerat com a patró de Palma des de 1595. Un regidor de la capital balear que elimina la història només demostra incultura o una voluntat manipuladora barroera. Fa anys que l'Ajuntament ni tan sols posa la missa del dia de Sant Sebastià al programa oficial. Argumenta la laïcitat de la festa per explicar-lo. Un raonament estúpid.
El fet religiós és una prova de diversitat. Encara que vulguin oblidar l'origen cristià de la celebració, els polítics no tenen dret de censura. Creients, ateus o migpensionistes han de tenir el seu lloc a una ciutat que, en paraules dels actuals governants, és oberta. El programa ha d'incloure la missa del sant amb la mateixa normalitat, i amb més raó històrica, que incorpora una diada ciclista, una actuació musical o una jornada d'aficionats a les pizzes de sobrassada... si algú l'organitzàs.
Sorprèn tenir un progreajuntament tan escrupolós amb separar la religió d'una festa que any rere any s'omple de dimonis. Els diables no serien presents a la nostra cultura sense la religió. A Mallorca, la seva popularitat està lligada a Sant Antoni. A més, sense necessitat de grans coneixements teològics, tothom sap que Satan, Asmodeu, Belzebú i altres membres de la cohort maligna existeixen en contraposició a Déu. Són els àngels caiguts en desgràcia i enviats a les tenebres de l'infern. Per utilitzar situacions contemporànies, s'assemblen als polítics que s'enfronten al líder del partit i es queden fora dels càrrecs públics.
A José Hila, Antoni Noguera i companyia les convendria deixar de fer el ridícul. Obviar l'origen de la festa i els actes religiosos és ofendre sense dret ni necessitat una part de la població de Palma. Un grup ideològicament heterogeni tan mereixedor de respecte com altres col.lectius que entren als governants actuals per l'ull dret.
Ser d'esquerres no és pronunciar declaracions solemnes ni penjar banderetes i llaços a la façana de Cort. Ser d'esquerres exigeix ser tolerant amb totes les creences. Si no, s'assemblen als intolerants de dretes com dues gotes d'aigua.
Amb la polèmica anual de Sant Sebastià, Palma tanca les portes. Comencen dos mesos d'hibernació fins que amb la primavera tornin sortir les flors, venir els turistes i es recuperi l'activitat. Que, mentrestant, Sant Sebastià o el Drac de na Coca convidin a reflexionar als nostres governants perquè deixin de dir o fer dois. A Alberto Jarabo li convé llegir la Llegenda àuria d' Iacopo da Varazze. Descobrirà que Sant Sebastià fou molt mal de matar.
