El 25,2% dels 80.885 infants i adolescents que viuen a Palma estan en risc de pobresa segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística i l’Agència Estatal de l’Administració Tributària difoses el mes de setembre de 2019 per l’Alt Comissionat de Lluita contra la Pobresa infantil.

La pobresa afecta especialment als infants. Segons les mateixes fonts la població adulta en risc de pobresa a Palma afecta al 19,6%. La pobresa infantil de Palma supera en un 20% la mitja europea segons les dades de l’Alt Comissionat.

La taxa de pobresa infantil no ha baixat a les Illes ni en les èpoques de bonança econòmica. Per què? Perquè tenir fills crea dificultats econòmiques perquè redueix les possibilitats laborals i perquè resulta que les ajudes a les famílies amb fills és pràcticament inexistent. També passa que la reducció de impostos per tenir fills només beneficia a les rendes mitjanes i mitjanes-altes (els pobres no tenen a on desgravar).

Fa poques setmanes s’ha fet públic l’estudi de FOESSA (Càritas) referit a la situació de la social a les illes Balears on deixa clar que ha crescut el percentatge de població que viu en la pobresa extrema. L’anàlisi de Càritas deixa ben clar que a Balears creixen a més velocitats les diferències: cada vegada hi ha més pobres i cada vegada el pobres són més pobres, encara que la riquesa global a les Illes Balears ha crescut. L’estudi de Càritas situa a les Illes Balears entre les zones d’Espanya i d’Europa amb taxes de desigualtat més elevades per mor de l’ocupació de molt baixa qualitat dominant a les nostres illes i pels costos de la vivenda.

A alguns barris, especialment a la zona de llevant de Palma, presenten uns nivells de pobresa dels més alts d’Espanya amb rendes per càpita que oscil·len entre els 500 i els 750 € mensuals.

La pobresa afecta més als infants no només perquè els afecta en una proporció més alta que a la població adulta, sinó també perquè les conseqüències de la pobresa a la infància genera un cercle pervers: dèficits en l’alimentació, vivendes en condicions insalubres i, sobretot, efectes negatius sobre el seu desenvolupament personal derivat de la manca de condicions afectives,... i l’escassetat de mesures públiques per la igualtat d’oportunitats especialment a la primera infància.

A Palma hi ha una mica més de 11.000 infants de 0 a 3 anys. És fàcil deduir que uns 2.700 estan en risc de pobresa. D’aquests, aproximadament 1.300 de 2 0 a 3 anys estan en risc de pobresa elevada i 500 infants de 0 a 3 anys en risc de pobresa extrema.

A Balears repeteixen cada any uns 6.000 alumnes de Primària i Secundària. Un 75-80% dels alumnes repetidors són infants en situació de pobresa. Això té un cost per l’administració de més de 37 milions anuals. Heu llegit bé: repetir curs costa més de 37.000.000 d’euros anuals. Ningú discuteix que s’hagi de donar resposta als problemes, però costa molt admetre que la prevenció tindria un cost més baix i evitaria les inadmissibles conseqüències individuals i col·lectives de la pobresa infantil.

Ben possiblement l’ajuntament pot fer poca cosa per aconseguir un canvi de model econòmic i social que redueixi la pobresa a Ciutat, però està obligat a prendre mesures per pal·liar els efectes de la insuportable pobresa infantil.

El consistori pren mesures per reduir el caos circulatori. L’Ajuntament està obligat a prendre mesures per limitar els efectes devastadors de la pobresa dels seus infants.

La Llei dels drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears aprovada fa pocs mesos obliga a donar respostes.

Els organismes internacionals, les grans ONG humanitàries i els sociòlegs experts en pobresa marquen un camí: l’escoleta és el recurs més igualador d’oportunitats perquè incideix en la millora de la cura de l’infant en tots els àmbits des de bon començament.

Aquests dies es decideixen els pressuposts del 2020. Esperam que siguin els pressuposts que corresponen a una Ciutat Amiga de la Infància especialment amiga dels més pobres.