10 de febrero de 2019
10.02.2019
Tribuna | Llei balear de canvi climàtic

L'oportunitat de començar una transició imprescindible

Balears són un territori privilegiat, d'una gran bellesa i diversitat, que malauradament ha patit, i continua patint, els excessos d'un model econòmic basat en el consum irracional de recursos i energia

10.02.2019 | 02:45
L´oportunitat de començar una transició imprescindible

Tots els qui vivim a unes illes som conscients de la bellesa del medi natural i de la seva fragilitat. Balears són un territori privilegiat, d'una gran bellesa i diversitat, que malauradament ha patit, i continua patint, els excessos d'un model econòmic basat en el consum irracional de recursos i energia. I aquest és un problema que no solament ens afecta a nosaltres, sinó a bona part del planeta. D'una manera de cada vegada més accelerada, hem assolit i sobrepassat els límits planetaris, que assenyalen aquells equilibris necessaris per garantir la vida tal com l'hem coneguda fins ara a la Terra. Un d'aquests equilibris és la biodiversitat, greument amenaçada per les activitats humanes fins al punt que hi ha estudis que mostren que entre els anys 1970 i 2010 ha desaparegut el 60% de vertebrats (mamífers, ocells, peixos, amfibis i rèptils), involució que ens situa en el que alguns anomenen "la sisena extinció massiva" des de l'aparició de la vida a la Terra. Altres límits planetaris són l'acidificació dels oceans o el cicle del nitrogen, però avui parlarem d'un altre d'aquests límits: el canvi climàtic. Cal esser conscients que moltes de les accions humanes que afecten negativament el canvi climàtic tenen també impactes negatius sobre els altres límits. És per això que trobar una resposta adequada al canvi climàtic servirà també per reequilibrar els altres límits.

I, què és el canvi climàtic? Es tracta bàsicament de l'escalfament que es produeix al nostre planeta com a conseqüència de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, que retenen part de la radiació solar. L'efecte d'hivernacle és imprescindible per a què hi hagi vida sobre la Terra, ja que permet unes temperatures que la fan possible en la riquesa, diversitat i complexitat que coneixem. Ara bé, com en un hivernacle, si augmentam massa la temperatura, les plantes comencen a patir. I això és el que passa, però aquest canvi el patim tots. Des del començament de la Revolució Industrial, el segle XVIII, a través de la combustió massiva de combustibles fòssils (carbó, petroli, gas), llançam a l'atmosfera quantitats ingents de gasos d'efecte d'hivernacle que fan que la temperatura global augmenti constantment. I això té conseqüències. N'hi ha una que és especialment rellevant per a un territori insular: l'augment del nivell de la mar, que podria arribar a ser de 70 centímetres d'aquí a final de segle. Un altre efecte de l'increment de la temperatura (que a Balears podria arribar a ser de 4º C o 5º C el 2100, si continuam com fins ara) és que hi ha més estrès hídric, derivat de la major evaporació de l'aigua, amb l'impacte que això pot tenir sobre les activitats humanes (com ara l'activitat agrícola) i els ecosistemes. A més, es preveu que les onades de calor s'amplifiquin dramàticament, tant en intensitat com en durada i freqüència (recordem que a Europa es varen morir 70.000 persones l'estiu de 2003 per les onades de calor). També augmentaran les malalties transmeses per insectes i altres vectors (paludisme, dengue, etc.) i que fins ara estaven limitades a altres latituds, però que, si continuam igual, trobaran un clima adaptat a les seves necessitats també a les nostres illes.

Globalment, les conseqüències de no actuar com cal també seran catastròfiques: centenars de milions de persones que no tindran accés a aigua potable, fenòmens atmosfèrics extrems, pèrdua de collites (que per a alguns cereals pot arribar al 40% de la producció mundial) o, fins i tot, la desaparició d'estats que avui existeixen i que quedaran submergits per les aigües, com les illes del Pacífic. És lògic pensar que, a més, tots aquests impactes generaran inestabilitat global i moviments migratoris molt més importants que els actuals. Davant aquest panorama, la bona notícia és que encara som a temps d'evitar les conseqüències més greus del canvi climàtic, i tenim les eines i el coneixement per fer-ho. Però ens hi hem de posar d'una vegada.

La llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica de Balears, que s'aprova al Parlament el dia 12, és, en aquest context, una notícia molt bona. Conté molts aspectes interessants, dels quals en voldria destacar cinc.

En primer lloc, es tracta d'una llei valenta que se situa en línia amb allò que la ciència indica que cal fer. La llei preveu una reducció del 40% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'aquí al 2030 i un 90% fins l'any 2050. Aquests percentatges s'aproximen bastant als objectius fixats per la Unió Europea i a les recomanacions del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC) (en anglès, Intergovernmental Panel on Climate Change, IPCC), que indica que és imprescindible que les emissions netes globals siguin igual a zero a l'any 2050 per poder limitar l'augment de la temperatura a 1,5º C. Aquesta reducció d'emissions implica, òbviament, haver de tancar o transformar les principals centrals energètiques de les Illes, una de les quals és la del Murterar, que genera un 25% de totes les emissions de Balears. Però, a més, la llei no es planteja aquesta reducció d'emissions a través de la simple substitució de fonts d'energia (de combustibles fòssils per renovables), sinó que pretén que es redueixi un 40% el nostre consum energètic d'aquí a l'any 2050. Per suposat, la llei planteja també els objectius necessaris en matèria de generació d'electricitat, i aposta perquè el 100% de l'energia consumida a Balears el 2050 provingui de renovables (i que almenys el 70% sigui produïda aquí). Això a banda, la limitació de la circulació de vehicles dièsel i benzina tindrà un impacte positiu sobre el clima i serà molt beneficiosa per a la nostra salut, ja que els contaminants emesos per aquests vehicles han provocat al voltant de 100.000 morts prematures aquests darrers deu anys a Espanya.

El segon aspecte positiu de la llei és la participació, tant en l'elaboració com en el foment de la implicació ciutadana en els projectes de generació renovable. El tercer és la planificació, a través de la intervenció de cada consell insular, per identificar els indrets més adaptats i amb menys inconvenients (ambientals, paisatgístics, agrícoles...) per a les instal·lacions de producció d'energia amb fonts renovables. Això és bàsic per garantir una implantació racional i amb criteris seriosos de sostenibilitat d'aquestes instal·lacions, a través d'un procés en què pugui participar tota la ciutadania. El quart aspecte positiu de la llei és la reducció de la dependència energètica de les illes, una situació que, com bé saben els menorquins per haver-ho viscut diverses vegades aquests anys, suposa una gran vulnerabilitat i el risc de veure interromput de manera important el subministrament d'energia. A més, les centrals de carbó o de gas necessiten importar matèries primeres de països que sovint són llunyans, poc respectuosos amb els drets humans i que poden augmentar els preus així com els convingui, amb l'impacte que aquest comportament té en la nostra economia.

Finalment, el darrer aspecte que volem destacar de la llei és la necessitat d'incorporar l'anàlisi dels impactes sobre el canvi climàtic a les decisions del Govern i de la resta d'institucions de les Illes. La coherència de polítiques és clau per garantir una resposta adequada al canvi climàtic i a la resta de límits planetaris a què ens referíem al principi. Això vol dir que, a l'hora de plantejar-se el model de mobilitat, caldrà decantar-se per aquelles respostes que no augmentin les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (com ara, construir més carreteres), sinó per les que les redueixin (com ara, fomentar el transport públic). El mateix passa amb l'urbanisme i amb la resta de polítiques, inclosa la turística. Per suposat, aquesta llei té mancances, com ara una aposta decidida per la fiscalitat verda, que premiï aquells qui contaminin menys i gravi els qui més emeten, o les emissions derivades del transport aeri (un terç de totes les de Balears). Aquestes qüestions que caldrà incloure-les-hi, precisament perquè és imprescindible que les polítiques siguin coherents. Aquest és, al meu entendre, el gran valor d'aquesta llei: la necessitat d'adoptar una visió coherent, que defugi curtterminismes i solucions fàcils. El repte que tenim davant s'ho val. És el nostre futur, el de totes i tots, que està en joc.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!