L'ajuntament de Palma va fer públics fa pocs dies els resultats dels pressuposts participatius de l'any 2018. De les 90 propostes que s'havien preseleccionat com a viables, només 34 passaren a la fase de votació final. Els vots emesos es distribuïren de manera desigual, però dos projectes destacaren sobre la resta amb més de 400 vots cadascun. La construcció d'una zona de jocs infantils per a nins i nines amb diversitat funcional i la instal·lació de casetes per a la colònia de moixos de Canamunt es proclamaren vencedores a una distància considerable del tercer, amb només 351 vots. Ara bé, si a banda dels vots, es tenen en compte la mobilització i la repercussió social d'un i altre projecte, la colònia felina hauria de ser declarada vencedora absoluta. Per constatar-ho n'hi ha prou amb visitar la web de l'ajuntament on s'hi exposaven tots els projectes. Els moixos varen rebre un total de 33 comentaris, tots ells positius. En canvi, el projecte de jocs infantils en rebé només 11 i, a damunt, no es pogué lliurar d'un "troll" que va qualificar la proposta de "penosa". Com a mínim no es podrà dir que els ciutadans de Palma no tenguem clares les nostres prioritats.
És just i necessari reconèixer que, almenys en aquest tema, el govern municipal ha demostrat estar en sincronia amb el sentir del poble. Ja durant la primera meitat de legislatura, quan ningú sabia encara quines sorpreses ens donarien els pressuposts participatius, l'ajuntament de Palma va decidir donar prioritat a les colònies felines per tal de millorar-ne les condicions i controlar-ne la superpoblació. A Canamunt, alguns responsables polítics es reuniren amb les persones que alimentaven des de feia anys els moixos del barri. Arran d'aquella cimera, s'instal·laren cartells informatius i s'adjudicaren a les engreixadores dels moixos unes targes identificadores, a l'estil de les que es fan servir als hospitals i a la Nasa.
No satisfet amb això, fa poc més d'un any que l'ajuntament inicià un projecte col·laboratiu amb la colònia felina i amb l'associació de veïns de Canamunt anomenat " Casitas oficiales de la colonia felina Moixos de Canamunt". El projecte consistí en habilitar contenidors de reciclatge de vidre com a refugi pels moixos i instal·lar-los en algunes places del barri. Els cartells informatius feien servir una retòrica quasi soviètica, amb expressions com " casitas oficiales", " espacio controlado y vigilado" o " colonia felina legalizada". Un amor per l'ordre i la burocràcia que resultaria molt inquietant si no fos perquè els moixos han seguit mostrant la indiferència de sempre. És a dir, la de quan vivien als solars i edificis abandonats que han estat reconvertits en hotels urbans i habitatges de luxe que la immensa majoria de palmesans no podrà comprar mai.
La famosa gentrificació, en definitiva, ha acabat afectant els moixos de la mateixa manera que dos anys abans començà a afectar els habitants del barri. En aquell moment, en vista que l'ajuntament tenia altres prioritats, les associacions de veïns del centre de Palma decidiren presentar als pressuposts participatius la creació d'un Observatori de gentrificació, per tal de documentar, estudiar i denunciar l'alteració del teixit socioeconòmic i l'expulsió de molts veïnats. El projecte s'havia tornat a presentar al procés participatiu d'enguany, però es veu que el poble no el va considerar necessari perquè no va obtenir ni la meitat dels vots que han obtingut els moixos. El problema però, no és que el "poble" no tengui criteri a l'hora d'establir les prioritats, sinó que el govern municipal deixi a discreció de les masses algunes intervencions que hauria d'estar obligat a realitzar d'ofici. Quan es repassen les propostes descartades -referides, per exemple, a equipaments socioculturals, al manteniment d'infraestructures o a l'accessibilitat- sembla com si el govern municipal hagués convertit aquests processos participatius en una mena de ribell on rentar-s'hi les mans a la manera de Ponç Pilat.
L'ésser humà és l'únic animal capaç d'ensinistrar altres animals o de matar-los per simple plaer, però també l'únic capaç d'atorgar-los drets i dignitats. Des de fa uns anys, a més, sembla que som també únics a l'hora d'anteposar els animals a les persones. Pot ser és degut a això que els veïnats de Canamunt no han rebut, ni per part de les institucions, ni per part dels col·lectius animalistes, les atencions que sí han rebut els moixos desnonats. Sense anar més lluny, el passat dia 3 d'agost Diario de Mallorca ens informava de què l'ajuntament té previst tancar amb barreres les arcades de la plaça Mercadal per tal d'evitar que els indigents de sa Gerreria hi vagin a dormir. La plaça està situada a només 100 metres d'una de les casetes que aquest mateix ajuntament va cedir als moixos. La ideologia, quan es veu obligada a transformar-se en acció política, queda reduïda a un ordre de prioritats, però algunes prioritats poden convertir l'acció política en una farsa grotesca.
