Picasso i Mallorca

En algunes ocasions ja se n´ha parlat a través de diverses tribunes de la constatada relació de Picasso i Mallorca. Són dos els episodis que surten a col·lació en parlar d´aquest binomi: la suposada visita d´una de les esposes de l´artista a un establiment mallorquí de venda de productes per a les arts plàstiques en demanda de material per al seu espòs (mai corroborada de la qual aquest mateix rotatiu en donà acomplerta notícia en diverses ocasions) i la visita de Camilo José Cela Trulock al domicili de Picasso en l´exili francès per demanar-li la seva col·laboració en els Papeles de Son Armadans fet que succeí el 1960 (Cela li dugué com a regal un siurell a instàncies de Joan Miró i Picasso reconegué d´immediat què era i d´on procedia).

Deixarem de banda i per motius obvis la exposició d´obres de l´artista a la major de les Balears. Nombroses i no quantificables, han estat múltiples les seves presències tant en col·leccions mallorquines com en exposicions temporals i permanents. Una de les relacions que mai o gairebé mai es treuen a rotlle és la transcendència de Mallorca en l´obra de l´artista. Datada al 1905 és Une jeune femme de Majorque (altrament, Femme de l´îlle de Majorque, segons el catàleg que es consulti). Fou adquirida per la Mr. Chtchoukine al marxant i galerista Kahnweiler pels volts de 1913. Finalment passà a la col·lecció del Museu de les Belles Arts Pochkine, a Moscou on encara pot ser visitada. L´obra representa a una dona abillada amb un estranya capell que en cap cas recorda a cap complement utilitzat a Mallorca per dones ni homes en cap època passada o present. En destaca per la seva genialitat la fragilitat i delicadesa de l´artista a l´hora de retratar la mà esquerra de la fèmina sobre la seva pròpia espatlla. La figura té moltes més que semblances amb la dona retratada que ocupa la part dreta d´una obra molt coneguda del genial artista malagueny, La famille de saltimbanques, també del 1905 on el capell està més ben definit però continua essent un complement desconegut per a nosaltres. En tot cas l´escorç i intencionalitat amb el qual Picasso retratà tant a una com altra dona és exactament el mateix. Aquesta darrera obra es pot veure formant part de la Chester Dale Collection, de la National Gallery of Art, de Washington, D.C. Considerada com una de les principals obres mestres de l´artista en el seu període Rosa, inserida en l´anoment període del circ del qual Picasso en deixà no poques obres.

Ja en el 1954 i per sort del comú dels mortals que no podem adquirir una tela de Picasso, en aquest cas l´empresa Brau et Cie. dedicada a l´edició i reproducció d´obres d´art, en féu una edició en calicromia. Es tracta d´una combinació de diverses tècniques, a partir d´un fons litogràfic o en pochoir, se l´afegien successives capes de pintura a l´oli, plàstica o pastel (en aquest cas concret) fins a donar-li la una imatge el més semblant possible a allò que l´artista projecta com a la obra única. En ocasions tallers com el referit Brau et Cie. o els operaris de la empresa projectada per Jeanine Aeply i Jean Fautrier, encomanaven aquesta tasca a estudiants de belles arts per donar-li un cert toc espontani i artístic, sempre sota la supervisió d´un mestre de taller, talment els talles de l´edat mitjana. Qui era aquella jove dona mallorquina? Quina era la seva relació per una banda amb el món del circ i per l´altra amb Mallorca? No n´ha transcendit res. No tenim notícia de cap actriu o acròbata de l´època relacionada amb Mallorca. L´única notícia d´una -ballerina- mallorquina que posà com a model per a diversos artistes impressionistes francesos (com Degas) o establers a França com Picasso, fou Roseta Mauri i Segura (Reus o Palma, 1850- París 1923). Però, Roseta el 1905 ja comptava amb 55 anys i amb sinceritat, la dona triada per Picasso a 1905, sembla tenir possiblement menys de la seva edat. Hipòtesi idò rebutjada. Misteri encara a dia d´avui.

La casualitat fa que en dates recents una pàgina web dedicada a les subhastes, publiqui un anunci on s´hi ofereix una d´aquelles reproduccions de 1954. Segons resa l´anunci, l´obra en qüestió fa 595 x 445 cms. (aproximadament) i és un dels exemplars sobre l´edició de 550 editats per la Braun et Cie. La descripció de l´anunci continua, fent constar que l´obra es troba a una col·lecció mallorquina i a l´abast d´aquells que o bé l´adquireixin directament pel preu que en proposa al seu propietària o a través d´una oferta a la qual convida a deixar el seu posseïdor. No es tracta de fer-li publicitat -ja que no patrocina ni al redactor de les presents línies ni al rotatiu on són llegides- però, estam davant d´un cas curiós si més no de poder constatar a través d´una edició numerada i -en el meu humil punt de vista- prou aconseguida d´una reproducció de la impressió que al més genial artista del seu temps li despertà una dona, jove o mallorquina a principis de la passada centúria.