Resposta a Toni Pastor

També confessa que no es programa "segons criteris polítics sinó professionals i de qualitat de les obres". Finalment, Pastor fa constar que "recolza les decisions del gerent". Una monada, idò. Tanmateix, a l´ardent defensor de la llengua de Ramon Llull, tampoc li deu constar que jo els hagi telefonat a tots dos diverses vegades per parlar de Tots aquests dois, ja que mai s´han posat al telèfon. Ni l´un ni l´altre.

Bé, d´una banda diríem que per ser programat al Teatre de Manacor, s´ha d´estar a la seva altura professional i disposar d´uns espectacles la qualitat dels quals no resulti inferior a aquells que identifiquen la seva programació. En certa manera, no puc estar més d´acord amb el batle de Manacor. Les dues exigències que ens han de garantir el rigor en els assumptes públics, i en concret en la política cultural, són justament aquestes: qualitat i professionalitat. Per això em venen al cap preguntes com aquestes:

¿No convindria que el gerent d´un teatre de tan altes exigències, i encara que no fossin tan altes, fos un professional acreditat?

¿Quines són les credencials professionals del gerent del Teatre de Manacor, el silenciós Tomeu Amengual?

¿Quants gerents professionals de teatres públics coneixem al món que es mantenguin en el càrrec més de set o vuit anys seguits, mentre que Amengual es a punt de traspassar el tercer decenni? ¿No hi ha ningú més amb capacitat com a mínim igual a la de Tomeu Amengual i que, per tant, pugui aspirar legítimament al càrrec? ¿O és tracta d´una canongia vitalícia?

La responsabilitat professional del gerent d´un teatre públic, ¿no consisteix a veure amb antelació el màxim d´espectacles possible per configurar la seva programació, especialment si aquests espectacles es basen en l´art i la cultura dels ciutadans que aquest teatre representa?

Tomeu Amengual no ha vist un espectacle meu des de 1998, i no trob acceptable aquesta desídia en un director d´un teatre públic professional i responsable. La seva responsabilitat professional, ¿no comporta explicar de manera convincent aquesta conducta aparentment tan parcial? Per raons d´ordre econòmic segur que no és: cap dels meus espectacles val més d´una tercera part del que costen la majoria d´espectacles que el Teatre de Manacor sol importar de Barcelona.

Suposem que Amengual consideri de baixa qualitat tots els meus treballs d´aquests anys -encara que no els hagi vist. Suposem també que no hagi programat els meus espectacles perquè se sent en el deure de protegir els manacorins de l´efecte perniciós de la meva escassa vàlua artística. ¿No hauria d´obrar en conseqüència i explicar-se obertament en lloc d´actuar de manera tan sigil·losa i encoberta?

D´altra banda, el batle Pastor no explica per quin motiu, tant ell com el director del teatre, no han assistit a les representacions de Tots aquests dois, el meu espectacle sobre la vida i l´obra del poeta i cantant manacorí Guillem d´Efak, a Barcelona, Palma, Artà, Vilafranca, Alcúdia o a la mateixa Torre dels Enagistes de Manacor, on van ser personalment convidats per telèfon i per correu electrònic. Sense resposta, clar. Segur que no els consta ¿No hauríem de considerar un acte de responsabilitat política l´assistència del batle a aquesta cita amb l´obra de Guillem d´Efak, un manacorí que va saber recollir la veu, el caràcter i la història del poble, convertint-los en un document perdurable que no només ajudarà els manacorins del futur a comprendre millor el seu present, sinó que ha fet de Manacor un lloc més conegut i més estimat arreu del nostre territori lingüístic, a la defensa de qual el batle Pastor es mostra darrerament tan compromès? O, dit a la inversa, ¿no és una mostra de menyspreu absolut cap al poeta manacorí i, de retruc, cap a la meva persona, el fet d´ignorar l´espectacle i, a sobre, permetre´s qüestionar-ne la qualitat, desafiant així el cent per cent de la crítica i el públic que s´han mostrat netament favorables a Tots aquests dois, d´ençà de la seva estrena a Barcelona? ¿O és el títol de l´espectacle que els ha creat tots aquests dubtes?

"Les cançons que ens ofereix Guillem d´Efak feriran la sensibilitat de l´espectador. Qui pugui restar impassible, haurà de revisar seriosament la seva formació. Haurà de demanar-se: què han fet amb mi?" (Bernat Nadal).

He representat Balears al Barisnikov Art Center de Nova York amb el meu espectacle La casa en obres, sobre Blai Bonet (Premi especial de la crítica, Barcelona 1998). També ho he fet al Festival Internacional de Bogotá, amb Nocturn, sobre l´obra d´Antonio Tabucchi (Premi Serra d´Or 2010 al millor espectacle de teatre). I també he representat Balears a la Mostra de teatre en català, a la ciutat de Nàpols, amb el meu espectacle sobre l´obra de Damià Huguet, Esquena de Ganivet (Premi Serra d´Or 2005 al millor espectacle de teatre), l´espectacle que Tomeu Amengual va rebutjar amb una insistència incomprensible fins al punt de permetre que el representàssim dins el solar de cotxes d´ocasió que està situat davant el teatre, amb un fred que pelava.

Amb les representacions de Tots aquests dois al bar s´Hípic, de Manacor, els dies 15, 16 i 17 d´aquest mes de novembre, no estic reivindicant que em programin al Teatre de Manacor: no hi pens actuar mentre el responsable no sigui un professional acreditat i, vists tants anys de connivència, no crec que això sigui possible mentre no es produeixi un canvi radical de govern a la ciutat. Just ho faig perquè crec que la meva responsabilitat professional és fer públics aquests fets silenciats pels responsables del teatre a Manacor, i pel plaer d´oferir una vegada més a tots els manacorins que ho vulguin viure, la possibilitat de trobar-se amb el seu poeta, aquell que va dedicar veritablement la seva vida al compromís de difondre i de fer respectar la llengua i la cultura del pobles catalans: l´indestructible Guillem Fullana Ada d´Efak.

*Actor