CUINA AMB MEMÒRIA
Las recetas de cocina de Antoni Tugores | Rostit humit d’anyell
L’anyell ha estat, des de l’antiguitat, lligat a la pasqua; no només fent part de la gastronomia, sinó també com a símbol religiós del cristianisme
La nostra cuina tradicional, presenta plats d’anyell dins el cicle de Pasqua, coincident amb el temps de primavera. Religió i productes del temps i de proximitat van junts des de sempre. Les ovelles, després de pasturar la tardor, crien durant l’hivern i quan arriba Pasqua, els anyells són tendres i estan a punt de consumir; les mares es troben alletant, el que fa que sigui també temps de brossat (rubiols, formatjades) i altres productes derivats de la seva llet. L’anyell es va convertir, ja a l’antiguitat en l’animal predilecte per al sacrifici; d’aquí la semblança amb Jesucrist i el seu simbolisme.
Ingredients:
- Una tallada d’anyell per cap (ideal la carn del braç), cebetes petites o cebes mitjanceres xapades en quatre bocins, patató, pastanagó, tomàtigues de ramellet, alls, carxofes, saïm, llimona, sal, vinagre, pebre bo i aigua.
Preparació:
- Farem les tallades de l’anyell (també poden ser de xot) bastant grossetes, de manera que ha de bastar una tallada per persona.
- Dins una greixonera de test, hi aixafarem mitja dotzena d’alls. Hi agregarem un raig de vinagre hi sucarem una llimona; hi afegirem un tassonet d’aigua.
- Untarem les tallades amb saïm i, després de posar-les dins la greixonera, les posarem bé de sal i pebre bo.
- Quan tots els ingredients són dins la greixonera, la mourem un poc i deixarem que les tallades s’assaonin al manco al llarg de dues hores. Anirem girant les tallades a fi que quedin ben amarades de la marinada.
- Passat aquest temps, sense treure res de la greixonera, hi afegirem cebetes petites o bé cebes mitjanceres tallades en quatre bocins.
- Hi afegirem abundant pastanagó pelat i trossejat i unes tomàtigues de ramellet xapades per la meitat. Si fem el rostit humit a la primavera (el plat es pot fer tot l’any), també hi podríem posar unes carxofes xapades per la meitat.
- Enfornarem la greixonera i, depenent del forn, ha de coure més o menys temps. Una hora, almanco. També el temps depèn que sigui un anyell tendre o sigui carn de xot.
- Mentre es couen les tallades, les girarem una o dues vegades.
- És ideal acompanyar el plat amb patató fregit -o fet al forn- i una ensalada d’enciam.
- Devem la recepta a Isabel Maria Vaquer Mora d’Es Rafal Llinàs de Ses Salines (Llucmajor, 1932). Assegurà que el secret de l’èxit és l’adob.
Temas
Pulsa para ver más contenido para ti
Comentarios
Ver comentarios