La pasta que s’utilitza per preparar la sopa de Nadal es caracteritza per la seva forma de caragol; de fet, a certs indrets es diuen caragoles de pasta. Poden ser llises o tenir unes línies de relleu i es poden cuinar sense farcir, però generalment es guisen farcides. Abans era un menjar típicament nadalenc, però –com tants altres– s’ha adaptat a la cuina diària. Per farcir-los no hi ha una sola recepta, però se sol utilitzar carn capolada semblant a la de les pilotes. L’origen del galet és antic, però desconegut. Les dues opcions més creïbles són Nàpols/Sicília o Catalunya/Occitània.

Ingredients:

  • Un paquet de sopa (caragoles o galets) de grossària mitjancera, 500 g de carn capolada de porc o mesclada, llet, pa, all, herbes provençals, sal i pebre bo.
  • Per al brou: gallina, un os de vedella, all, porro, tomàtiga, api, sal i aigua.

Preparació

  • Amb les quantitats ressenyades es poden servir 5/6 racions.
  • Prepararem un brou potent de gallina, un os o un tros de vedella, porro, api, un all, tomàtiga i l’aigua que necessitem.
  • A part, prepararem la pasta per al farcit. Prèviament haurem posat molla de pa en remull amb llet per donar esponjositat a la carn.
  • Premerem el pa, per tal que quedi ben sec i les miques resultants les mesclarem amb la carn disposada per al farcit.
  • Assaonarem la pasta de la carn amb sal, pebre bo, una mica d’all i herbes provençals (o només moraduix). Ha de quedar tot ben capolat.
  • Omplirem la sopa (no cal triar les caragoles de pasta més grosses) i la reservarem.
  • Colarem el brou, que haurà bullit molt de temps per tal que sigui gustós i consistent.
  • Posarem tres cullerotades curulles de brou, dins una cassola per cada ració de sopa. Quan alci el bull, hi introduirem la sopa farcida.
  • Farem bullir la sopa entre 10 i 12 minuts o el temps que marqui el fabricant. Que sigui més o menys al dente dependrà del gust de la persona que cuini.
  • Amb el bull, la sopa augmentarà de volum. La servirem amb un poc de brou, però no ha de resultar un plat excessivament brouós; això sí, ha de ser ben calent.
  • La recepta està basada en una aportació de Consol Martínez Vázquez (Villatoya, Albacete, 1947), apresa de la seva sogra Pereta.