Dins la història de la humanitat es troben costums que tenen a veure amb sacrificis d’animals (i éssers humans) dedicats a les divinitats. A l’antiguitat, diverses civilitzacions realitzaven sacrificis -se’n troben evidències en algunes intervencions arqueològiques- per tal d’esvair càstigs divins, com ofrena o com a demanda de perdó. Els animals utilitzats més habituals eren anyells i cabres. La Pasqua catòlica deriva directament de la jueva i la tradició gastronòmica n’és una mostra clara: resulta impensable una Pasqua sense panades, rostits, cassoles i freixures d’anyell.

Ingredients:

Filets prims de carn d’anyell, carxofes negres, patates, ous, galeta picada, tem o farigola, romaní, oli, sal i pebre bo. 

Preparació:

  • Aquest plat, que devem a Domingo Riera Alcover des Cabanells (Manacor, 1928 - 2004), es preparava la segona festa de Pasqua a la possessió del terme de Petra, alternant-lo amb el rostit humit d’anyell.
  • Farem tallades molt primetes de la carn, ja siguin costelles, tallades del coll o bistecs fets de la part de la cuixa de l’anyell. L’important és que sigui tendra.
  • Batrem ous suficients per posar les tallades en adob unes hores. 
  • Salpebrarem les tallades per ambdós costats i les posarem dins l’adob, ben amarades d’ou.
  • Capolarem unes branquetes de farigola (tem o timó) i romaní, rebutjant tota la part llenyosa, tan sols les fulles tendres, i ho afegirem a l’adob per tal de perfumar la carn.
  • Deixarem reposar la carn dues o tres hores. Des de que hi ha frigorífics -ens digué en Domingo- és millor deixar adobar la carn amb l’ou batut dins la gelera.
  • En treure les tallades d’anyell, les passarem per galeta capolada i les fregirem en oli d’oliva calent, però que no faci fum.
  • Si hem de fregir moltes tallades, haurem de colar l’oli adesiara per evitar les romanalles que taquen les tallades. I si fa falta, posaríem oli nou.
  • Acompanyarem el plat amb unes carxofes negres fregides (arrebossades o no) ja que n’és el temps, a més d’unes patates fregides. 
  • Els anyells del temps de Pasqua, acabats de desmamar -deia en Domingo- tenen la carn més suau i rosada que els de la resta de l’any. L’anyell ha de ser jove i ha d’haver estat alimentat solament en terres de pasturatge.