Aquest Palmer té mala ferida

Desconec el que passarà en les cinc jornades que resten per finalitzar la fase regular. Si mirem la classificació, la salvació i, fins i tot, poder acabar entre els vuit primers per jugar les eliminatòries d’ascens, és possible. Així ho diuen les matemàtiques. Ara bé, diumenge el missatge que va transmetre l’equip al parquet de Son Moix als aficionats va ser el d’un grup que difícilment se’n sortirà i, el que és pitjor, que assumeix la cruel realitat.

El bàsquet és un esport que permet somiar. La LEB Plata d’enguany es caracteritza per una gran igualtat. El Palmer Bàsquet disposa de jugadors de qualitat que, en situació normal, poden aportar molt... El que passa és que la situació no és normal, és la d’un equip que ocupa la cua de la taula classificatòria i que, després de jugar vint-i-un partits, només n’ha guanyat sis. I aquesta és una motxilla de viatge molt pesada, que fa que el canell tremoli i que la ment estigui plena de fantasmes.

Diumenge Sergio Jiménez va poder comptar amb tota la plantilla. De fet, va haver de descartar Ryan Nicholas, perquè disposava de tretze jugadors, un escenari totalment nou, ja que pràcticament durant tota la temporada ha tingut un dèficit de jugadors per entrenar i per jugar. La seva gestió no va ser fàcil i es va notar.

Des de l’inici de l’encontre els nervis acompanyaren els immobiliaris en forma d’imprecisions. Volien guanyar, però tenien por a perdre. El tècnic disposà de canvis defensius per intentar fer mal a un Prat que, malgrat les baixes, demostrà a la segona part el seu potencial. Durant els primers vint minuts hi va haver equilibri i esperança. Les estadístiques i el marcador així ho deien: 42-46. Només a l’apartat del rebot els catalans es van mostrar curiosament – fins aleshores els números havien estat semblants – molt superiors. De fet Sergio Jiménez va fer jugar Jaume Vallès els darrers quatre minuts per taponar aquesta hemorràgia.

La segona part va ser una altra història, trista. La defensa, que no havia estat bona als dos primers quarts – havien rebut quasi cinquanta punts – empitjorà i el Prat se n’aprofità. És cert que l’encert d’alguns jugadors de l’equip barceloní principalment des de la línia de tres, Lonlonvi Soumbey (87,5%) i Marc Sesé (66,7%) fou extraordinari, però també s’ha d’acceptar que la defensa dels mallorquins i concretament el seu balanç defensiu va ser molt deficient i clarament insuficient, perquè al tercer període els locals reberen trenta-un punts, oblidaren que si bé l’atac és important, sense defensar es fa molt difícil guanyar. Un equip que rep més de cent punts... Per cert, el percentatge de triples del Prat fou 47,1%; el del Palmer, 47,6%.

El Palmer al darrer quart baixà els braços. És comprensible, però no justificable. El llenguatge corporal dels que jugaven i dels que no, així ho indicaven, era sinònim de derrota, impotència i decepció. I a la pista un excés d’individualisme i d’accions negativament individuals de jugadors com Jhery Matos, que s’estrenava a Son Moix, que sumà quinze punts, però que també restà molt, no ajudaren gaire.

Si un desitja ésser optimista i positiu ha de pensar que queden cinc jornades i que les matemàtiques diuen que és possible. Ara bé, la manera com l’equip va perdre i la imatge que va mostrar a la segona part no conviden precisament a l’esperança.

Suscríbete para seguir leyendo